Còpia i rai.

Un relat de: Epicuri

Blau era el dia,
per començar.

Groc fou la via,
verd, caminar.

Vermell, fou
el centre :
cor, per
bategar.

La tarda
caigué

... i una línia
de gris horitzontal...

Comença a dibuixar,
la incipient la foscor
del retir.

Descans, serà el crisol
de la caiguda de la
llum

Tot de somnis
per re-dibuixar.


Comentaris

  • Mercès infinites[Ofensiu]
    Epicuri | 22-02-2016

    Com són totes les mercès de debò: Sempre renaixents!

    Relataires!...com nosaltres, no gaires!

    Aleix de Ferrater

    Mercès i gràcies!
    i totes les paraules
    de cels, terres i mars
    El millor homenatge
    la lectura.

    ...i tot l'infinit
    per relatar!

    Gràcies infinites!

    Per molts d'anys i molts de relats!

  • Cinc-cents colors[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-02-2016 | Valoració: 10

    M'afegeixo a les felicitacions per les cinc-centes poesies d'aquest epicuri tan viu i colorista i creador i reflexiu i treballador i imaginatiu. Una abraçada!

    Aleix

  • Súper mercès, amic i relataire![Ofensiu]
    Epicuri | 20-02-2016

    Relataires!...com nosltres, no gaires!

    En el teu cas particular,
    Sergi Elies Bandres,
    de tant que et fas de llegir
    també te'n fas d'estimar!

    Gràcies infinites!

    Per molts d'anys i molts de relats!

  • Felicitats![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 20-02-2016 | Valoració: 10

    Felicitats pels teus 500 relats!!!!!

    La teva poesia evoca un dia esplèndid amb tots aquests colors expressats que dónen vida a cada vers. Una altra vegada felicitats!


    Sergi : )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

688 Relats

608 Comentaris

185326 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com