Converses amb la lluna

Un relat de: Electra

Deixa que t'expliqui la història de la meva mort. Deixa que t'expliqui com em tormenta viure.

Surto al jardí i m'assec descalça al primer esglaó. La negror és la meva més fidel amiga, i en les nits de llàgrimes blanques ella m'acompanya com si fos la nostra última abraçada, i s'aferra a mi, i m'ajuda a somiar. Parlo amb les estrelles que m'envien a la lluna, que pàlida d'absència de vida, em diu que plori, que les meves llàgrimes són la seva melodía, i que el meu plor la seva serenor.

Les converses amb la lluna són eternament curtes, ràpidament llargues.

Amb els ulls de cristall m'observa i em reflexo en el seu cementiri, clots d'amor ja ensorrats, i de marbre polit és la meva tomba, i es que tots els desconsolats del món ens hem emparat a la lluna.

Quan de vegades m'acarona la pluja, la lluna no hi és, i aquella nit no puc plorar.

Comentaris

  • sabíes que[Ofensiu]
    iong txon | 07-02-2005

    en el somni de Josep, fill de Jacob, el sol és el pare, la lluna és la mare, els estels són els fills...(llibre del Gènessis, no recordo la referència exacta). Molt bonic, gràcies.

l´Autor

Electra

25 Relats

30 Comentaris

30246 Lectures

Valoració de l'autor: 9.19

Biografia:
Sóc d'aquí però espero ser de molts llocs.
M'estimo a molta gent però espero estimar-ne a molta més.
La vida encara m'ha d'ensenyar més coses.
14 d'Agost de 1988
Ara mateix, i gràcies a molta gent: CAVE CANEM


"L'Amor sempre es queda, són els homes els qui canvien"
Del meu llibre preferit

o si ho preferiu...

"Perquè, en el moment en que sortim a la recerca de l'amor, ell també surt a buscar-nos. I ens salva"
També del meu llibre preferit