Cercador
Converses amb la lluna
Un relat de: ElectraDeixa que t'expliqui la història de la meva mort. Deixa que t'expliqui com em tormenta viure.
Surto al jardí i m'assec descalça al primer esglaó. La negror és la meva més fidel amiga, i en les nits de llàgrimes blanques ella m'acompanya com si fos la nostra última abraçada, i s'aferra a mi, i m'ajuda a somiar. Parlo amb les estrelles que m'envien a la lluna, que pàlida d'absència de vida, em diu que plori, que les meves llàgrimes són la seva melodía, i que el meu plor la seva serenor.
Les converses amb la lluna són eternament curtes, ràpidament llargues.
Amb els ulls de cristall m'observa i em reflexo en el seu cementiri, clots d'amor ja ensorrats, i de marbre polit és la meva tomba, i es que tots els desconsolats del món ens hem emparat a la lluna.
Quan de vegades m'acarona la pluja, la lluna no hi és, i aquella nit no puc plorar.
l´Autor
25 Relats
30 Comentaris
30246 Lectures
Valoració de l'autor: 9.19
Biografia:
Sóc d'aquí però espero ser de molts llocs.M'estimo a molta gent però espero estimar-ne a molta més.
La vida encara m'ha d'ensenyar més coses.
14 d'Agost de 1988
Ara mateix, i gràcies a molta gent: CAVE CANEM
"L'Amor sempre es queda, són els homes els qui canvien"
Del meu llibre preferit
o si ho preferiu...
"Perquè, en el moment en que sortim a la recerca de l'amor, ell també surt a buscar-nos. I ens salva"
També del meu llibre preferit