Conversa infantil

Un relat de: Maria Campreciós
- Un cargol derrapa, on és la gràcia?
- (Sense entendre res) Què?
- Que no hi havia cap revolt.
- Jo un dia que esquiava vaig derrapar i tampoc no hi havia cap revolt.
- Com ets, nen.
- Dos van junts i el del mig s’entrebanca i cau.
- Què? Ah! Que només n’hi havia dos.
- (Salta) Buh! Qui sóc.
- El Buh.
- Demà tinc un examen d’anglès.
- I ja t’ho saps tot?
- Tinc el paper a casa.
- Et faré l’examen jo. What is your favourite color?
- Mmmm… (Després de rumiar, triomfant) blue!!!
- My fauvorit color …
- El teu o el meu?
- Your, your.
- Blue.
- My favourite color is…
- Ai, nena, vés!
- Tu ets com l’ET
- Jo sóc l’ET?
La Mariona riu
- Biel, va, riu.
- (Seriós). És que és molt lleig.
- Quan digui tres comencem a ballar (engega la casset)
- Fa riure. No s’hi val. (Sona Me sube la bilirrubina) Pero que haces niña!
Ella balla i canta.
- Va, para.
- Me sube la bilirrubina.
- Te sube la bilirrubina.
- A que arribo allà…
- Amb el teu esclafador cul. Tu què. Tu què.
- Va, m’és igual. Passo pel mig si vull.
- Ai, te sube la bilirrubina. Què és la bilirrubina?
- A tu què n’has de fer.
- Ai, em fas riure.
- Va, balla.
- Te sube la bilirrubina.
- I tu què dius? Que t’agrada el Roc Martí, el teu mestre? Estàs tarat, nen.
- Sí, sí, és molt simpàtic.
- És penós.
- Va, prou (apaga la casset)
- Ara m’agrades.
- (Ronca) Sóc un porquet. Sóc el porquet més preciós del món.
- T’agrada? Coc, coc, coc...
- Tu què ets? Una gallina?
- Va juguem al got.
- Esperit, que hi ets? (No hi ha resposta)
- No. No hi és.
- Quants anys té el Biel? (Fa com qui calcula) Tenim dinou anys. Tots dos junts
tenim dinou anys!
El Biel riu satisfet.
- Com et petes. Va tornem-hi: esperit, que hi ets?
- No, no hi és. Està boig. Tenim un esperit boig.
- Ara ens farem una magdalena de tres pisos.
- És bona?
- Umm, boníssima!

La Mariona estira els braços llargs i desmanyotats mentre canta i balla la sintonia de Horry el monstre de xocolata. El Biel s’hi afegeix. La llum d’un sol de les sis de la tarda d’abril entra per darrera les persianes i omple el menjador d’un càlid color groc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: