Convalescència espiritual

Li agradaria oferir un somriure sincer,
una abraçada confortant,
but és un convalescent espiritual,
per tant allarga la mà lo just per donar-li a entendre que,
però sense floritures...

(Des d'un cirerer apunta als seus llavis de molsa)


[perquè llavis de maduixa ja està molt vist
i a més quan hi penses dóna sensació com de xupa-xup
i de quedar's-hi enganxat i respiro
que sino" se me acaba el aireee"]

De grans, ens fotran en asilos emocionals,
podrem caminar, disparar, etc...
però ja dubto bastant més de que les nostres petites, eixarrancades i acomplexades ànimes
serveixin llavorens d'algo...

(I joder, llavors existiran coses per ara inèdites
-en aquest país-,
com iaies amb tatoos, i avis que juguen a la Playstation
[que tindrà mil bits i blablablabla])

Visca els parèntesis!