Cercador
Contrastos
Un relat de: diesi- Compartir:
Distant com ahir del demà.
Proper com la lluna i la foscor.
Fred com les meves mans.
Calent com el teu cos.
Ràpid com quan t'ho passes bé.
Lent com la paciència
Dolç com els teus petons.
Salat com els teus llavis.
Tendre com les teves carícies.
Fort com els teu braços.
Divertit com els dos petons del principi.
Trist com un adéu impronunciable.
Estrany com tot.
Conegut com gairebé tot.
Cec com el silenci.
Mut com una mirada desviada massa aviat.
Espontani com un eclipsi.
Planejat com una partida d'escacs.
Ridícul com ensopegar.
Elegant com un vals.
Borrós com la boira.
Transparent com la mentida d'un nen.
Fràgil com un diamant.
Resistent com el temps.
Blanc i negre com un piano infinit.
El nostre amor... només contrastos.
Comentaris
-
,,,[Ofensiu]F. Arnau | 26-02-2008 | Valoració: 10
Molt bones les comparances, a l'estil de la cançó del Sabina, "Así estoy yo sin ti">/i>, ja saps, aquella de: "...más triste que un torero/ al otro lado del telón de acero..."
La foto de la "bio" ESPECTACULAR!!!
El poema molt bo...
Molta sort al concurs!
Una forta abraçada!
... I petons (què més volguès!)
FRANCESC -
com sempre[Ofensiu]lataularodona | 23-02-2008 | Valoració: 9
sense paraules, com sempre, me kedat sense paraules. M'encanten els teus escrits, continua així.
-
m´encantaa![Ofensiu]rasablanca10 | 11-02-2008 | Valoració: 10
puuuff
he llegit alguns relats teus
la veritat és que són increibles..
si et som sincera, som nova en això de relats en català..
però m´impressionen les teves paraules
de veritat que tens un do per escriure :)
tant de bo segueixis així molt de temps!
un petó enorme! -
...!![Ofensiu]blanc_i_negre | 03-02-2008
Hola diesi!
Molt bó, com tot el que escrius, ja ho saps
Jo no crec que m'animi, només comento.
Fins demà presiosa!
_______
blancinegre
T'estimo... (K)
-
sobre dualitats i pianos infinits[Ofensiu]ixnuir | 28-01-2008 | Valoració: 10
jo no veig el teu poema com a contrastos, sinó com a dualitats que en el fons es complementen... és la veritable sensació que dóna... més encara quan parles de pianos infinits (jo em pregunto, parles de pianos o d'amors? En el fons un piano és molt finit però un amor no ho és gens, sempre ens queda a la memòria...
bé, no m'enrotllo tranquila ;-)
però una pregunta: dels adjectius que utilitzes al principi de cada vers, amb quins et sents més identificada, amb els primers o amb els segons? és una pregunta estúpida si vols, però és que tota l'estona m'ha semblat com si parlessis en un vers d'ell i en un vers de tu, alternant la dualitat...
com sempre, encantat de llegir-te
ixnuir -
accepto els contrastos[Ofensiu]Joan G. Pons | 27-01-2008 | Valoració: 10
M'agradat molt aquest poema.
Jo crec i molt convençut que és positiu no conèixer mai del tot una persona i deixar-se sorprendre pels contrastos. -
Blanc i negre...[Ofensiu]Cincdos | 27-01-2008
Sols depen com ho vulguis mirar avui o demà.
petons congelats
vagi bé
Valoració mitja: 9.8
l´Autor
84 Relats
514 Comentaris
129635 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64