Cercador
Contrapunt
Un relat de: Llem- Compartir:
Com sempre, i us ho asseguro, és totalment indispensable, comença amb un escalfament de la seva veu càlida. D'aquesta manera s'assegura que quan el fil de veu amb que comença la peça, curta, però tendre i magistral, soni a la perfecció.
Ens ensenya a tots com afrontar la vetllada amb garanties, i que les nostres veus, no tan pures com la seva, transmetin el que ens ha ensenyat d'una manera tan increïblement magistral.
Es un àngel. Gaudir de la seva sensibilitat i ensenyança es un privilegi que només es pot valorar si has pogut trobar aquells somriures, aquella mirada de complicitat, aquell impuls d'inici de compàs, que els seus ulls foscos et donen des de la foscor de davant l'escenari. Ha estat el far de les nostres veus. I tots els vaixells han arribat a bon port bo i rodejant esculls infranquejables. Sona l'ultim compàs. Tot acaba. Tothom a bon port. El seu darrer somriure abans de l'adéu fereix. Fereix perquè saps que poden passar mesos, anys, i potser dècades fins que tornis sentir aquell bri de llum donant-te el to des de la foscor. Qui sap si el tornaràs a sentir mai. Es continuen succeint les línies melòdiques de les 48 hores que representen aquesta composició.
De tornada a casa, sol, al cotxe, arrenco a plorar mentre les meves cordes vocals reviuen cada instant del concert. Em pregunto: Per què?. Em pregunto perquè em sento així si l'anular de la meva ma esquerra denota la melodia de la felicitat, i quan arribi a casa algú entonarà "papa" com si fos el primer cop. Això em fa pensar. Em fa pensar que potser torno a casa només per ell, i que potser hauria de ser valent per acabar l'ultim compàs del meu rèquiem sentimental. I així, potser, si en algun lloc, en un altre moment, i en una altra circumstància, i si la condemna que rebria m'ho permetés, poder tornar a fer sentir la meva veu.
A sis compassos del final, quan creus que res pot ser pitjor sona el telèfon. Aquella vella amiga de la família que tan ens havia ajudat en els moments difícils ha fet mutis per sempre. Jo m'ensorro, i el qui tinc al costat no sé si es capaç de veure-ho ni demanar com estic. Sona l'ultim compàs de la darrera línia melòdica. Tot queda fosc. L'endemà comença una nova setmana,i penses: Quina merda!. M'abraço al meu fill, i li dic, a cau d'orella mentre ja dorm, que faci el que faci, passi el que passi, prengui la decisió que prengui: T'estimaré....sempre.
Ens ensenya a tots com afrontar la vetllada amb garanties, i que les nostres veus, no tan pures com la seva, transmetin el que ens ha ensenyat d'una manera tan increïblement magistral.
Es un àngel. Gaudir de la seva sensibilitat i ensenyança es un privilegi que només es pot valorar si has pogut trobar aquells somriures, aquella mirada de complicitat, aquell impuls d'inici de compàs, que els seus ulls foscos et donen des de la foscor de davant l'escenari. Ha estat el far de les nostres veus. I tots els vaixells han arribat a bon port bo i rodejant esculls infranquejables. Sona l'ultim compàs. Tot acaba. Tothom a bon port. El seu darrer somriure abans de l'adéu fereix. Fereix perquè saps que poden passar mesos, anys, i potser dècades fins que tornis sentir aquell bri de llum donant-te el to des de la foscor. Qui sap si el tornaràs a sentir mai. Es continuen succeint les línies melòdiques de les 48 hores que representen aquesta composició.
De tornada a casa, sol, al cotxe, arrenco a plorar mentre les meves cordes vocals reviuen cada instant del concert. Em pregunto: Per què?. Em pregunto perquè em sento així si l'anular de la meva ma esquerra denota la melodia de la felicitat, i quan arribi a casa algú entonarà "papa" com si fos el primer cop. Això em fa pensar. Em fa pensar que potser torno a casa només per ell, i que potser hauria de ser valent per acabar l'ultim compàs del meu rèquiem sentimental. I així, potser, si en algun lloc, en un altre moment, i en una altra circumstància, i si la condemna que rebria m'ho permetés, poder tornar a fer sentir la meva veu.
A sis compassos del final, quan creus que res pot ser pitjor sona el telèfon. Aquella vella amiga de la família que tan ens havia ajudat en els moments difícils ha fet mutis per sempre. Jo m'ensorro, i el qui tinc al costat no sé si es capaç de veure-ho ni demanar com estic. Sona l'ultim compàs de la darrera línia melòdica. Tot queda fosc. L'endemà comença una nova setmana,i penses: Quina merda!. M'abraço al meu fill, i li dic, a cau d'orella mentre ja dorm, que faci el que faci, passi el que passi, prengui la decisió que prengui: T'estimaré....sempre.
l´Autor
15 Relats
25 Comentaris
12594 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Un més dels molts ciutadans anònims que té aquest a terra.Prou jove per no tenir un gran currículum, però prou gran per a saber que la meva història morirà quan la gent que m'envolta ja no em pensi.
No sóc amant de grandeses, ni de grans pretencions. L'unic a que aspiro, es que la història escrigui de mi que he estat, sóc, i espero continuar sent un home just, serè i sociable.