Contradiccions

Som contradictoris. Ens movilitzem per un arbre centenari en perill per les obres de l'A.V.E. i no ens adonem que per fer passar aquest tren per la part més oriental del Pla de l'Estany s'han de tallar milers i milers d'arbres. Queda malament dir que estàs en contra d'aquestes obres perquè et diuen que el tren simbolitza el futur. Com que no contamina ens hem d'empassar la roda de molí de la suposada progresia d'aquells del "desenvolupament sostenible" mentre veiem el nostre territori escletxat per talusos, vies i torres d'alta tensió. "Not in my garden" No em toqueu els codonys, que els va plantar el meu avi però feu el que volgueu amb els pins, les alzines, les suredes i els roures (i algun faig que puguin trobar les excavadores).

Més contradiccions: La llarguíssima polèmica sobre la variant de La Bisbal. Que si pel nord, que si pels sud. I dintre d'aquestes dues opcions: Més cap aquí, més cap allà... Poc els importa que per un cantó es destrossi tot el lirisme que provocava la visió de l'Empordanet als ulls petits, brillants i perspicaços de Josep Pla, ni que, per l'altra banda, es malmeti per a sempre la delicada bellesa de la plana als peus de Les Gavarres. Què importa que sigui una solució per a només els escassos dos mesos (a molt estirar, tres) d'estiu en el que es forma un coll d'ampolla a la capital del Baix Empordà? No seria més sensat aprofitar la minivariant que va a parar gairebé a Vulpellac, eixamplar-la si es vol o fer-la arribar una mica més enllà (fins a Fonteta, per exemple?).

No, és clar. S'ha de projectar, construir, fer túnels (sempre queda bé posar un túnel a la teva vida), crear llocs de treball, encara que siguin temporals. El dia en que tinguem les comarques gironines ben cimentades m'agradarà veure qui serà el maco que canti les excel.lències d'aquesta terra. Quins poetes glossaran la bellesa d'aquests paratges enquitranats, quin silenci vendran les masies convertides en cases de turisme rural envoltades per variants i desvariants? El zumzumeig constant dels automòbils passant a tota velocitat a la recerca de la platja o del pinetell perdut? Això sí que tindrà mèrit i no les cròniques plenes de lirisme de l'homenot de Llofriu que, en aquells anys anteriors al boom del turisme volia "ésser paisatge, formar part del paisatge, fondre's en el paisatge".