Contra la columna

Un relat de: touchyourbottom
El sol trigarà a marxar, fins que passada la revetlla estival, el cicle torni enrere. La bruixa no és de festes grupals si no és que en sigui protagonista. Per això està, sovint, sola. I li plau. Ha entrat al jardí ara públic i arreglat d'un casalot colonial, edifici que combina el verd i el taronja pastel. Els balcons podrien ser blondes pètries, compara.

El terra és un bon tros de fusta ferroviària aprofitada, amb escletxes, taulons rosegats per taurons del temps. Les formigues, i no pas petites, hi entren i surten.

La bruixa duu un estrip al coll barca -o barqueta- del vestit d'un euro d'un piló de roba barrejada en una parada de mercat de pobres. Se l'ha volgut eixamplar -per quin respirar?-estirant massa salvatgement. Haurà de cosir-ho...trobar el forat pel fil serà ardu. No hi ha ulleres de bruixes que esdevenen silenciosament cegues.

Cosir el desencert com cosir un desencant.

Toca el campanar distant, no es fixa si les sis o les set.

Contra la columna, el cos ha permès que la columna filtrés calúmnies que no creu de l'existència. La bruixa només escoltarà el xiuxiueig dels vents inetiquetats.

L'escalf solar li és òptim. Li faltaria una tauleta i el soparet sense faltar-hi vi negre i riure, riure molt, allà, sota la glorieta romàntica i de fades, una bruixa boja sobre taulons rosegats per taurons del temps i quan l'espai fos tancat a cap intrús que no fos ella o ella...amb qui, per parlar més enllà del descosit del coll i del cervell?

Existeix, aquell ser, que no hauria d'ansiar, espera, anhelar, buscar? 'On t'havies amagat?', li preguntaria somrient des de cada cèl·lula.

No ha d'ansiar, esperar, anhelar, buscar.

Sí que ho sap.

Les finestres de la casa centenària esdevenen llàgrimes rectangulars.

Li arriba una veu que l'acarona.

-Sí, sóc jo.

Es fixa en un ocell insignificant que salta a la gespa mesclada amb ortigues que cap jardiner aconsegueix d'eradicar.

L'ocell se li apropa.

Ensuma, la dona, serenitat atàvica, olor que demanen els porus del món sa i amable.

La glorieta, de cop,es vesteix amb cortines de lli de tacte de lliri. Es materialitza un llit esfèric amb una tela amb el dibuix d'una espiral.

I endavant somni!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

198 Relats

81 Comentaris

32480 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).