Contestació a l'home nu

aquest poema trasbalsa fins al moll de l'os, és d'una bellesa dura i precisa, amb una música delicada que l'embolcalla.
Vaig restar astorada quan el vaig llegir al repte, aquells segons impagables quan gaudeixes quelcom que t'arriba molt endins.

Molts petons, poetessa!.

gyps

Quant m'alegre de que em feres cas i presentares l'acròstic...
Ja veus, vas estar entre els millors del Repte.
Ens veiem a Premià!
Una abraçada!
FRANCESC

PS I ja ho saps, si vols venir amb nosaltres ens ho fas saber uns dies abans.

Més nu encara que un home despullat, el de l'home al que despulla un ull tan penetrant i intel·ligent com el teu, Dolça Parvati.
Un ull, dos , o tot un bagatge d'històries apreses des de més endins de la pròpia retina.
Poema nu aquest també, si bé de versos densos i pletòrics d'adjectius.
Una sinceritat que des del teu esguard ens permet aprofundir en l'interior d'un altre relataire.
O potser una mica en molts de nosaltres.
Un petó,
franz

d'en Deomises, he anat primer a llegir el poema de la seva bio, al qual feia referència. I estic totalment d'acord amb ell. Penso que és una rèplica feta amb versos entranyables que tenen un flaire de sinceritat semblant a la que emana del seu. Segur que l'has fet feliç, i especialment en un dia com el del seu aniversari. És un bon regal per a ell i per tots nosaltres que tenim l'oportunitat de llegir-lo.
Una abraçada

I no cal dir que estic afalagat...

Ja saps per què: per dos motius. O tres.

1) per rebre'l el dia del meu aniversari (encara que l'havia llegit amb anterioritat)

2) per escriure'l com a rèplica del poema Nuesa, que tant em satisfà (el poema és a la bio, no sé si el penjaré a RC...)

3) per descriure'm tan magistralment i sense conèixer-me tant com pugui semblar

I seguiria, de ben segur, però no vull allargar-me més per a que no sembli narcisista.

Petons i gràcies, poetessa, d.