Contesta a Ixnuir d'un (modest) simpatitzant d'Epicur

Sovint caiem en l'error de que altri sap més que nosaltres. Es un prejudici. Sócrates deia que el que sabem, es el que ens queda després d'haver oblidat allò que em aprés.

Et contesto tot i no haver llegit la carta del mestre a Meneceu, encara que després contestar-te, amb la base que disposo, i amb més motiu després de llegir la teva carta , prenc nota de llegir-la en quant pugui. No sense abans felicitar-te, i felicitar al teu professor. Doncs veig que tots dos convideu a tothom a filosofar i cercar la felicitat.

Respecte al tema de la democràcia. Efectivament , la nostra es una democràcia molt bàrbara encara, doncs dels vuitanta mil ciutadans d'Atenes, molt poquets son els que participen en la presa de decissions de la república; tenint en compte la gran quantitat d'esclaus, dones i altres persones, que no son lliures i per tant , no tenen capacitat de prendre decisions, doncs s'han de sotmetre a la voluntat d'altri.

Tot i que a la majoria de les nostres comunitats epicúries, per tota la mediterrània, a diferencia de la norma general, les dones són considerades com a iguals encara que estigui molt mal vist i la gent cregui que fan funcions de prostitutes, la qual cosa es completament falsa.

En quant als Déus. les nostres practiques fan més referència a la espiritualitat i al coneixement, del que es difícil d'abastar mitjançant la raó. El que sí tenim clar, és la inutilitat de demanar-lis desitjos, doncs si això fou possible, la humanitat fera temps que hagués estat liquidada per desig d'una meitat vers l'altre i a la viceversa.

Respecte als dimonis. Per nosaltres, com per tants grecs, són simplement missatgers, entre aquesta realitat i les altres realitats existents.

La filosofia que no es basa i serveix per la realitat i la pràctica, no te cap sentit ni un, doncs quina felicitat o coneixement ens podria proporcionar?

En quant al futur. El que esdevindrà al nostre nivell, dependrà irrefutablement de les nostres accions més o menys lliures i també i en major mesura per tot allò que se'ns escapa, déus inclosos.

Les preguntes com bé saps ens motiven vers el coneixement. Abans de formular les respostes, hi ha una important i immensa tasca de formular les preguntes adequades, entendre-les i facilitar la seva comprensió a la resta de mortals.

Les respostes, si son correctes i ben formulades no faran si no obrir un ventall sempre més ampli de noves e interessants preguntes obrint així nous i fèrtils fractals.

En quant a la compatibilitat entre el destí , l'atzar i la llibertat. T'haig de dir que existeixen preguntes d'un nivell molt baix, per a les quals, efectivament, unes respostes son incompatibles a les oposades. Però no es així en les qüestions més elevades i trascendents. De la mateixa manera que son molts, els nivells de percepció existents i cada capacitat o enteniment, es una porta per universos entrecreuats, com punts de teixit d'un material inabastable en la seva totalitat, ara i aquí.

Nosaltres també tenim les nostres menjades de tarro, però els nivells de coneixements pràctics, no permeten una control massa efectiu sobre la ment de les masses, més enllà de la por al dany físic i les lligadures de cordes i cadenes, confinament i cops de fuet.

Les nostres capacitats de difusió de idees també son força limitades, més enllà de la paraula, dintre de les comunitats que entenen la nostra llengua de construcció intel·lectual i les exigues minories capaces d'escriure-la o de llegir-la, apart de la seva manipulació i conservació.

Per aquest motiu m'alegra pensar o imaginar una època en la qual els pensaments puguin circular arreu de les formes més diverses, fàcils e incontrolables. Encara que suposo que llavors, es farà molt difícil de destriar el gra de la palla, i sobre tot ; La manipulació, així com la confiança de les persones, llurs missatges i sobretot la bondat de les seves intencions. Sobretot, no contaminar-se per la sed de control, poder, ambició i cobdícia.

Tanmateix, de la possibilitat de preservar dels perills que amenacen la república i la democràcia, tals com la tirania i sobre tot i encara potser més greu, la demagògia.

Efectivament no es possible la felicitat mentre hi hagi algú que pateixi, motiu que no ens ha de desanimar mai, doncs el desànim podria contagiar-se a les persones ben intencionades, i donar força a les idees tòxiques que nodreixen l'acceptació del mal, per inevitable, tals com les que hem esmentat abans i que no deixen de ser argúcies per l'abús, la desídia i la involució.

El patiment te causa. Cal, com a mínim evitar- lo i per damunt de tot alimentar-lo perjudicant a d'altri. Perjudici que en qualsevol cas, sempre tornarà d'una o d'altre manera.

Hi ha prou per tothom. No més cal estimar, alimentar-se i alimentar la bona vida. Evitat la cobdícia i sobretot les necessitats supèrflues així com l'explotació d'un pels altres.

Foraster, si vols viure bé, vine amb nosaltres, ens ajudarem els uns als altres a resoldre les necessitats mínimes del nostre cos, i sobre tot, del nostre esperit i la nostra ment.

Cultivarem el mínim que necessitem, amb el mínim esforç necessari per tal de disposar del màxim temps. Fruir d'una felicitat el més completa, àmplia, coherent i consistent que puguem. Doncs els bé, la bellesa i el plaer formen part d'una mateixa cossa. Sobretot cultivarem el bon vi, fruites i verdures, l'amistat i la companyonia.

Sempre treballant el coneixement i la filosofia, en la recerca de la veritat que es la felicitat.

Vine amb nosaltres, quants més serem més sabrem i més riurem doncs entre els filòsofs, els que més saben, son indubtablement, els que riuen.

Atentament:

Epicuri.