Contes per a nens bons abans d'anar a dormir (IV)

Un dia que vaig arribar a casa de treballar em vaig trobar la meva filla gran llançant per la finestra com una histèrica tota la seva roba. La meva dona estava desesperada. No sabia com aturar-la. 'Què carai li passa?', vaig preguntar a la meva dona i ella em va respondre 'ha agafat manies de l'edat'. Intrigat per les seves manies vaig entrar a la seva habitació i li vaig demanar que seiés una estona al meu costat. La meva filla, al.luscinada, perquè profanava al seu territori i m'interesava per ella, va quedar-se bocabadada i va exclamar 'Què vols?'
Llavors em va explicar que no s'agradava, que era una tia grassa i grossa i no sé que més. I jo li vaig dir que la trobava prou mona. Ella volia ser com la Sindi, la model del moment i a mi, la veritat, no se'm va ocorrer res millor que recordar-li un conte que li explicava quan era petita:

QÜESTIÓ DE MODES
Algú va afirmar que tot plegat només és qüestió de modes; que tot plegat és qüestió de gustos i manies. I que hi ha tants gustos com persones.
En les grans ciutats insectívores i més concretament en els bolebards verds- és a dir, les grans zones lúdiques i cares-, ningú pensava així. Tothom pensava que l'única moda possible era la que imposava la temporada i les seves passarel.les i més concretament, les top-papes. En aquella última temporada, les top-papes que triomfaven més eren les papallones diürnes de mil colors, joves, esveltes, belles i elegants.
En l'última papa-desfilada, el triomf estelar havia sigut per la Bel-bel, una top-papa molt apreciada en el sector.
Un vespre qualsevol, quan la Bel-bel tornava a casa discretament, va trobar-se davant de casa seva una arna llefiscosa i bruta que es queixava de mala manera:
- Bruixa, més que bruixa! Per culpa teva, totes les meves filles es volen convertir com tu.
La Bel-bel sorpresa i confosa la va fer entrar a casa seva i li va dir que reposés i li expliqués tot a poc a poc.
Un cop tranquil.la, l'arna li va explicar que ella era una modista molt valorada en el món de les papallones nocturnes i que des que l'alta moda ho controlava tot, ella s'havia arruïnat de mala manera. Totes les arnes renegaven de les seves vestimentes patètiques i esblanqueïdes, i totes somiaven en ser molt primes i poder lluïr vestits de passarel.la.
Totes volien ser primes i esveltes com la Bel-bel i volien portar vestits magnífics.
La top-papa intentà fer-li entendre que tot el que li succeïa no era culpa seva. I que ho sentia molt, però ella no hi podia fer res. I que a més a més, els vestits que portava no eren d'ella sinó dels dissenyadors famosos i de les seves col.leccions.
La Luci, vull dir, la papallona modista bruixa arna fastigosa, va marxar enfadada.
Va marxar decebuda i amb ganes d'actuar seriosament per mostrar a tot el món que els seus vestits podien ser ben bonics. La Bel-bel va quedar una mica confosa i va arribar a la conclusió que més valia no amoïnar-s'hi gaire.
La Luci, per la seva part, va convocar a totes les arnes modistes per crear una col.lecció de vestits de nit ben originals i provocatius. Vestits per tot tipus de talles, formes i edats.
En un bolevard verd de molta anomenada s'havien reunit milers d'admiradors de les top per contemplar la moda de la primavera-estiu vinent. Els fotografs corrien amunt i avall llençant flaixos als grans dissenyadors i a les seves muses. Tothom estava pendent de la nova papadesfilada. La Bel-bel va deixar el públic preocupats. No havia conseguit amagar la seva preocupació pels crits d'aquella arna vella i rondinaire i per les conseqüències de les seves filles esquelètiques. Els seus somriures eren forçats i els seus admiradors se n'adonaren. Després de la papadesfilada, el dissenyador la va renyar i poques hores després la seva cara de preocupació sortia a totes les portades de les revistes. La Luci havia conseguit enfonsar en part a una top-papa i per ella era tot una victòria. La seva desfilada alternativa en un centre cívic del barri estava apunt de contraatacar.
Les marques comercials dels millors dissenyadors s'assabentaren de la desfilada alternativa i això va provocar autèntiques enveges. Calia boicotejar aquella desfilada que podia disminuir les ventes dels seus modelets a preus exorbitats.
La Luci estava contenta. Sabia que la seva desfilada l'ajudaria a recuperar la seva vella clientela i tornaria a ser una modista reconeguda. La papa-desfilada alternativa havia aixecat molt enrenou.
El dia abans, uns desconeguts varen cremar el local del centre cívic. Els vestits per sort es varen poder salvar. Aquest fet va provocar una gran polèmica entorn qui ho havia fet i tothom especulava sobre l'autoria dels fets. Aviat es va descobrir rumors que rera tal boicot hi havia les grans marques i firmes de la costura insectívora. La Bel-bel estava indignada. Va decidir donar suport a la Luci i les seves companyes. Va decidir ignorar el que li deien els dissenyadors més importants i per un cop a la vida va pensar que li era ben igual el que li podia passar a partir d'aquell moment. La desfilada alternativa es va dur a terme a la plaça del barri. Fou un autèntic èxit. Les models eren arnes grasses, lletges, molt afavorides per vestits de nit d'allò més llampants i bonics. La Bel-bel va quedar fascinada per l'èxit popular i altres models com ella donaren suport a la iniciativa i ben aviat les indústries del sector hagueren de reconèixer que acabava de néixer un nova contrinctant: La Luci i la seva nova empresa de modes.
Nena? Nena? Què m'escoltes? Una altre persona que se'm queda clapada!