Contes per a nens bons abans d'anar a dormir (III)

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

Abans d'anar a dormir, em vaig trobar el meu fill, el mitjà, al sofà. Li vaig dir:
- Què et passa? No pots dormir?
- No puc deixar de pensar amb un desgraciat de la classe que l'últim moment de la cursa m'ha guanyat. Si ja ho sé, ara em diràs que hem de saber perdre i tot això. No vull que em clavis un sermó aquestes hores...
- No et clavaré un sermó, et recordaré un conte que t'explicava quan eres petit...
MOSQUITS EN LA BOIRA
Pels passadisos del comité invertebralímpic internacional es tornava repirar tensió.
Els seus menbres corrien amunt i avall nerviosos i empipats. El seu president, el senyor Escarbat Gran, estava cansat d'organitzar curses estúpides fora del calendari olímpic.
El motiu tornava a ser una disputa.
Una disputa que calia resoldre d'una forma esportiva. La comunitat de mosquits de l'hemisferi nord estava segura que la seva era la comunitat més sorollosa de totes.
La comunitat de l'hemisferi sud no ho creia així. No podia ser pas veritat.
Resultava pels del sud una calúmnia que ells, que tota la vida s'havien considerat força escandalosos, els hi treiessin aquests mèrits antiquíssims. Els del nord, creien que per l'ambient xafogós i sorollós de les ciutats es tornaven més cridaners.
El senyor Escarbat Gran va decidir resoldre aquesta polèmica sense cap ni peus disputant una cursa al vell mig de la selva.
Després d'un llarg viatge de les dues seleccions mosquiteres, tothom ja estava preparat per la gran cursa. El que ningú sabia era que per tal de resoldre el vell dilema, els del comité ja s'havien assegurat que un fenomen meteorològic i natural els hi donaria un cop de mà.
El senyor Escarbat Gran va donar el tret de sortida. Els dos equips enfrontats desplagaren les seves ales elegantment i sense cap pressa. Un dels menbres del comité es va col.locar en un lloc estratègic per tal d'observar l'evolució de la cursa i per jutjar el comportament esportiu dels dos equips.
Mentre els mosquits del nord i del sud volaven tot desafinant melodies passades de moda-com les 'canciones del verano'- no s'adonaven que els núvols s'agrupaven mandrosament per fer pessigolles als arbres. El senyor Escarbat Gran començava estar cansat d'aquestes curses. Recordava velles disputes anteriors com les picabaralles entre abelles i formigues per demostrar quin dels dos col.lectius és el més treballador, les picabaralles entre saltamartins i llagostes per saber quin dels dos col.lectius saltava més alt- per sort aquesta disputa es resolgué a favor del col.lectiu de les puces-, les disputes entre libèl.lules i papallones per demostrar quina d'elles volava amb més elegància i també la disputa entre grills i cigales a veure quin dels dos col.lectius guanyava el Festival de la OTI insectívora i un llarg i penós etcètera i etcètera que més val la pena oblidar. Va observar com els núvols s'havien convertit en una espessa boira i també va escoltar com els participants rondinaven desesperats.
De fet, no notava cap diferència entre els crits d'uns i els crits dels altres. Després d'uns minuts d'ensopiment, un soroll insuportable i estrany el va sobresaltar. No va conseguir distingir d'on provenia. I va pensar que el millor seria que després d'esbargir-se la boira, caldria comprovar qui carai havia fet aquell soroll. La boira va desaperèixer i els participants arribaren asfixiats a la línia de meta. El dilema de seguida es resoldria i sorgiria el col.lectiu campió. Però mentre pensava que seria impossible tornar a escoltar aquell soroll molest i escandalós, perquè tots els mosquits no podien llançar ni un sol crit més, una presència graciosa va organitzar un gran sarau.
El seu soroll sorprengué al president que reconegué ràpidament el soroll insuportable que havia escoltat entre la boira. El president Escarbat Gran no s'ho va pensar dos cops i li va col.locar la medalla. Assumpte tancat. Tots els mosquits es varen llençar enfadats a la nova presència que va resultar ser una simpàtica mosca tse-tse.
Per tse-tse els roncs del meu fill que va decidir adormir-se en comptes d'escoltar els meus rotllos.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

77740 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!