Contes per a nens bons abans d'anar a dormir (i VI)

- Nen, què et passa? Per què no pots dormir?
- Els pares de l'Asha no em volen. Diuen que la seva filla no es pot embolicar amb un europeu. Diuen que no es pot anar contra la natura. Contra natura?
- Bestieses! No els facis cas. Per mi pots anar amb qui vulguis.
Has de lluitar per ella! Si t'agrada ho has de fer...
- Mira, papa, no sé el que haig de fer. No vull que em vinguis tu ara amb un sermó moral. Recordes la història de l'Òliba pansida i els seus?
- Sí, em sembla que sí.
- L'Òliba i els seus varen oposar-se a la Deesa Natura perquè creien que amb el seu idealisme i el seu valor se'n sortirien.
Has de lluitar pel que creus...I no se'm va ocorrer res millor que recordar-li un conte:

CELESTINE S.L.

El 'Financial Times', vull dir, El 'Financial animal' en un reportatge constatava que crear un negoci rentable cada dia és més complicat. Aquesta notícia a l'Òliba pansida la deprimia molt perquè des de feia mesos que no trobava un treball interesant a la nit. Els seus amics els passava tres quarts del mateix. El Rossinyol refilet feia mesos que no actuava per enlloc i es veia resignat a reprimir les seves ànsies cantores i treballar en un restaurant de llavors ràpides.
La Coloma Gimnàstica feia mesos que les empreses de missatgeria ja no la volien per l'edat i la seva única obsessió- apart de trobar feina- era posar-se en forma fent aeròbic.
La màxima distracció de l'Òliba pansida era espiar el bar nocturn del costat i fer travesses per encertar quin animal s'aparellava amb un altre. Genial! Va pensar que era una idea genial i que seria interessant crear una agència matrimonial per aquells animalons solters que no troben la seva parella o simplement compartir una bonica amistat.



Va exposar la seva idea als seus amics i entusiasmats decídiren crear aquest nou negoci. Tots tres tenien la seva feina ben definida. L'Òliba s'encarregava de les cites nocturnes i de la coordinació general, la Coloma era la principal promotora portant propaganda amunt i avall i el Rossinyol s'encarregava d'aportar la part més artística cantant en els sopars o en les trobades entre els dos escollits. De fet, no consultaren a ningú alhora de crear aquesta empresa i s'aventuraren al surti com surti. La primera setmana tingueren molts clients interessats en la nova proposta. Vingueren mussols desconsolats, talps desorientats, lloros pesats, foques entremeliades, guineus deshonestes, granotes tristes, cangurs esportistes, ximpanzès gimnastes, mofetes pudents, caimans somrients, taurons amb cara de pocs amics, boes elegants, taràntules dissenyadores, escarabats de dol i fins i tot un puça saltarina. Celestine S.L. es trobava desbordada de feina.
Era difícil aparellar a segons quins animalons però valia la pena provar-ho. Almenys això pensaven. No tothom veia amb tants bons ulls l'agència de l'Òliba i els seus.
Hi havia moltes veus discordants. Ja sé sap, si no ets de la mateixa raça, de la mateixa espècie...
La veu discordant que pesava més era la de la Mare Deesa Natura, totalment preocupada per tal invent. On s'havia vist que animals en principi enfrontats es poguessin relacionar de bones maneres?
L'Òliba i els seus els hi preocupava que a la màxima autoritat no li agradés la seva proposta. Estaven segurs que tard o d'hora boicotejaria els seus plans. I així fou. Les primeres cites a cegues foren un autèntic desastre. El Rossinyol refilet s'encostipà de mala manera i les seves cançons foren d'allò més insuportables. En molts casos el xoc de tarannàs diferents fou del tot dramàtic. La parella del lloro, una merla d'allò més discreta, no pogué suportar la xerrameca escandalosa del seu escollit i va fugir correns. I en d'altres casos d'altres parelles va passar el mateix. És a dir, la Mare Deesa Natura poc hi va haver d'intervenir.
Tot i el fracàs, l'Òliba pansida i els seus no es feren enrera i decidíren seguir amb el negoci endavant. De l'allau d'interesats es va passar al més absolut dels avorriments.

Un matí qualsevol mentre l'Òliba dormia sobre el taulell, un cavall formós i elegant s'apropà a l'agència. L'Òliba es va despertar plena d'entusiasme. Més tard vingué una ruqueta molt formosa que buscava desesperadament parella. Ben entrada la nit, es va produir la cita a cegues. Fou un èxit total. Enmig del sopar de palla fresca i regalada el Rossinyol va cantar dolces melodies i els dos animals s'enamoraren bojament.
La Mare Deesa Natura, indignada, es va reunir amb els menbres de Celestine i els hi va ordenar que tanquessin immediatament l'agència, que ella ja els hi buscaria una feina. L'Òliba va acabar fent de vigilant nocturn a la cort de ca la Deesa. La Coloma s'encarregà de la missatgeria i el Rossinyol, cantant oficial de ca la Deesa. El que ningú s'esperava és que al cap d'uns quants mesos del ventre de la ruqueta nasqué un nou animal prim i lleuger, fort, sa i molt llest. Era una mula molt simpàtica i bufona i tota la comunitat animal va quedar meravellada. Tots, excepte la Deesa que horroritzada pel fet va condemnar a l'animal a l'esterilitat absoluta i va acomiadar a l'Òliba pansida i els seus al mig del carrer. L'Òliba, el Rossinyol i la Coloma tornaven a estar com sempre i l'únic consol que tenien era contemplar com la muleta passejava contenta pels prats verds i frescos del món.
Nen? Em sents? Què t'ha semblat? T'enrecordaves d'aquest conte?
Ja saps, no hi ha mal que per bé no vingui...o era el revés?
Nen? Què em sents? Nen! Ja torna a roncar un altre cop!