Contes del Raval: Omega

Un relat de: Eric Martinez
Omega, aquest era el seu nom, millor dit, el nom que l'havia posat en arribar a Barcelona.

La raó per la qual el seu amo l'havia anomenat així, es devia al fet que tots els seus familiars havien sigut assassinats en el moment de la seva captura, i ell, havia sigut l'únic que havien deixat amb vida. Omega. L'últim de la família. Omega.

A ell no l'agradava aquell nom, però preferia ser l'Omega a ser, Típota (res).

En arribar a Barcelona, el vaixell va atracar al port de Barcelona, i ràpidament, el seu amo el va portar a la rambla del raval per vendre'l.

Era un nen, un nen esclau, i a ulls dels adults adinerats de la Barcelona de principis de segle, només podia tenir dues funcions, o treballar com a criat, o treballar a la fàbrica...

L'Omega esperava el seu destí incert, assegut a un portal del carrer de Sant Bartomeu.

Les trompetes van començar a sonar informant de l'aproximació a l'inici de la venda d'esclaus.

-Hola, com et dius?

Va dir una nena de l'edat de l'Omega.

En veure-la, l'Omega va sentir alguna cosa estranya al seu cos... Era com si tot un conjunt de papallones volessin dintre seu...

-Jo em dic Teresita... He vingut amb el meu pare...

Va continuar la nena amablement.

-Els meus pares són morts...

La nena, afectada el va abraçar, i carinyosament li va dir:

-Ho sento molt...
-Gràcies. Em diuen Omega, per cert.
-A sí? No tens cara d'Omega... És el teu nom?
-És el nom que em van posar...
-I t'agrada?
-No...

Va dir l'Omega quan van sonar les trompetes de l'inici de la venda...

Com en una carnisseria oberta al públic, el carnisser encarregat de les transaccions va pujar al taulell.

-Benvinguts i benvingudes a la venda anual, aquest mateix mati ens ha arribat a Barcelona una remesa de qualitat. Començarem la subhasta amb aquest jovenet a qui anomenen Omega, comencem la subhasta amb quinze monedes... Qui dona quinze monedes?

-Quinze monedes!

Una veu de socarrim es va deixar escoltar seguida d'una figura peculiar, que deixava veure als espectadors, el personatge d'una d'ona gran.

-Senyora Martí! Encantat de tornar-la a veure! Li agrada el gènere?

-Molt!

Va dir aquella senyora estranya.

-Quinze monedes a l'una! Quinze monedes a les dues!

-Cinquanta monedes!

Va dir una veu greu des de l'altra punta de l'espai.

La senyora estranya va desaparèixer entre la multitud... I en un sospir, l'Omega va ser venut al millor comprador.

-Així que tu ets l'Omega...

Va dir l'home de veu greu...

-Si senyor...

Va dir l'Omega espantat.

Un rostre de la Teresita va aparèixer darrere de l'home, i aquest, amb un somriure va dir:

-M'ha dit la meva filla que no t'agrada...
-No senyor...
-Bé... Doncs haurem de posar-hi remei no?

La Teresita va somriure, i l'Omega, més tranquil, va dir...

-Que li sembla Alfa?
-Alfa?

Va dir el pare de la Teresita...

-Em sembla un bon començament...

Comentaris

  • Llengua[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-03-2020

    Una història molt bonica la del Omega , la Teresita i l'home que potser va comprar un gendre.
    No sé d'on devia ser l'Omega ni en quina llengua podia parlar amb la noia, però la llicència poètica està pel damunt de detalls tan prosaics.
    Una història de superació a través d'un amor infantil, ja t'ho dic que t'estàs tornant romàntic.

  • Amb una subhasta...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-02-2020 | Valoració: 10

    Si era l'últim de la família, el nom d'Omega, no li anava gens, per això no li agradava el seu nom i millor seria... "Alfa", per ser la primera de l'alfabet grec.
    M'ha agradat molt perquè té un doble sentit aquest relat del xic que li deien Omega, que al final el van vendre, però va millorar essent com a nom Alfa. I a la xica li va agradat.
    Molt bo i amb molt bon sentit històric.
    Perla de vellut

  • Perla![Ofensiu]
    Eric Martinez | 29-02-2020

    Gràcies Perla!
    Que t'ha semblat el meu?

  • Gràcies...Eric Martínez...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-02-2020

    Gràcies pel teu amable comentari al meu poema "Cauen les estrelles", on em dius que és preciós, tendre i transparent.
    M'alegre de que t'haja agradat.
    Salutacions.
    Perla de vellut

  • Nil i Montseblanc![Ofensiu]
    Eric Martinez | 28-02-2020

    Moltisimes gràcies per les vostres paraules (que sempre son un gran impuls) un honor poder ser llegit per relataires tan bons com vosaltres!

    Una fortísima abraçada a tots dos!

  • Sort de la Teresita[Ofensiu]
    Montseblanc | 28-02-2020

    Com que no sabia si la teva sèrie de “Contes del Raval” continuava o eren relats independents, he anat a llegir el primer, que acaba molt i molt malament. Per això, quan he vingut a llegir aquest, he estat patint des de la primera frase pensant que l’Omega ho passaria malament i ves per on aquest relat s’acaba bé. I m’ha agradat que sigui així. Visitant el Museu Marítim de Barcelona hi ha una sala que recrea diferents ambients segons les càrregues que portaven els vaixells cap a la ciutat, també hi ha el dels esclaus. El teu relat m’ho ha recordat.

  • Sentor a mar...[Ofensiu]
    Nil | 28-02-2020 | Valoració: 10

    Jo crec que els teus relats per a que es fessin més visibles hauries d'incloure'ls, també, dins la categoria d'assaig... així anirien a raure directament a la pàgina central. Per què sap greu que no tots els lectors de R.C, et coneguin... Jo sempre clico a poesia, eròtica o assaig que ja em ve donat automàticament. Critica, història o social...si no hi penses , et passen desapercebuts... El teus relats, com ara aquest, et fa endinsar-te en la Barcelona vuitcentista, en aquella Barcelona catalana de cap a peus. Teresita en lloc de Tereseta? Els burgesos, ho sé per com anomenaven els meus avis pagesos als senyors de Barcelona quan anaven a estiuejar a la Torra, senyors de Barcelona batejaven amb noms castellans els fills, com a fet de distinció...Enhorabona, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: