Contes del Raval: L'Artista i el Poeta.

Un relat de: Eric Martinez
I si tornéssim enrere? I si observéssim el passat des d'una perspectiva més oberta, conciliadora i amistosa?

El nostre jove artista recorria els carrers d'aquell barri marcat sempre per l'aïllament i la foscor dels espectadors externs, que imposaven la seva quarta paret com a escenari de suposicions, afeixaries, i converses plenes de malícia infundada.

Caminava pel carrer de la cendra, on en un passat, les flames dels cors dels seus veïns, il·luminaven les nits més fosques.

En una cantonada, el nostre amic va observar un jove recitant.

-Veig el món cansat,
I de vegades despistat,
Tots oblidem ràpidament l'amor,
Guiats únicament pel dolor,

Mirem a la vida,
I riguem cada dia,
Lluitem tots la tristesa,
I trobarem la saviesa.

Tot un món d'aplaudiments van omplir de llum el carrer de la cendra, i el nostre jove artista, es va apropar al poeta.

-Tingui dues monedes, és vostè un home increïble.
-Guardeu-les, la poesia no és la meva feina, sinó el meu motor de vida, i no crec que hàgim d'omplir una vida de fama i diners.
-I de què l'hauríem d'omplir?

De rialles.

Un somriure es va dibuixar al rostre dels nostres dos personatges.

Comentaris

  • Poesia i rialles[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-06-2020

    Molt bonic, molt diferent del tipus de relat habitual en tu.
    En aquest domina la poesia i el desig de reconciliació.
    Un bon final que sembla que deixa entreveure una futura amistat plena de poesia i rialles.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: