Contes del Raval: Joan l'escopinada.

Un relat de: Eric Martinez
El petit Joan va entrar a correcuita a les latrines del carrer del Carme. Havia estat tot el dia treballant, i donava gràcies a Déu per la fortuna d'haver tingut clientela. Joan l'escopinada, així era conegut al carrer, degut a la facilitat que tenia per transformar les botes més brutes, en les més netes de la ciutat de Barcelona.
Aquell dia havia treballat de valent, i a mitja tarda, es va comprar un entrepà de pernil, que en acabar la jornada, volia tornar a sortir del cos del Joan, per un forat diferent pel qual havia entrat.
En Joan va accedir ràpidament a la latrina, i sense pressa, va començar a defecar. En fer-ho, sentia una pau incomparable a qualsevol cosa...

-Digues on cony estan!

Va dir el Pinxo arrossegant en Carles Valderrama a l'interior de la latrina.

-Fem tard Pinxo.

Va dir el Punxó.

El Pinxo i el Punxó eren bessons. Havien vingut des de Girona al Raval, amb l'objectiu de fer-se un nom, i per Déu que ho havien aconseguit. Els dos bessons eren coneguts al barri per la seva crueltat, i la violència desmesurada que utilitzaven quan volien alguna cosa. Era millor no acostar-sí.

-I ara que merda faig jo?

Va dir el petit Joan per si mateix, encongit a la seva latrina.

-Et donarem tres segons perquè ens diguis on has amagat les joies...
-O et treure'm l'ànima del cos.

Van dir els dos bessons mentre treien les seves navalles.

El Carles Valderrama, espantat però a la vegada valent, els va mirar i va dir.

-Aneu a la merda!

Els dos bessons es van incorporar cap a ells clavant-li tot un conjunt de punyalades al tors...

-Maleït cabró.
-I ara que fem?

Un pet es va escoltar des de la latrina del petit Joan.

Els bessons es van dirigir cap a ella, i d'un cop van obrir la porta.

-Que fas aquí nen?!
-Caca.

Va dir el Joan espantat.

-Has escoltat alguna cosa del que hem dit?
-No senyors.
-Molt bé, així m'agrada, si et tornem a veure, et treure'm l'ànima del cos, d'acord?

El petit Joan va assentir plorant, i els dos homes van sortir enfadats de la latrina.

El Joan es va posar les mans al cap. Que aquells dos mala peça et diguessin que no volien tornar-te a veure, significava que havies de desaparèixer, però... On aniria ell? On podia anar? Només rentava botes.

El Joan va abaixar el cap, i trist i espantat, va mirar els seus excrements. Alguna cosa brillava.

El Joan va ficar la mà dins la latrina, i va començar a treure anells, penjolls, cadenes... Joies... Joies d'or... Totes elles...

El Joan no s'ho podia creure, i ràpidament, va amagar-les a les butxaques, i es va disposar a sortir de la latrina.

Mai més es va tornar a veure al Joan l'escopinada, ni al barri del Raval, ni en tota Barcelona.

Comentaris

  • Faig caca...[Ofensiu]
    Nil | 16-02-2020 | Valoració: 10

    Hola Enric, no et creuràs que no me n'havia adonat de la publicació del teu relat? Si! un relat com tots els teus: estranys i alhora, jo diria, de possible quotidianitat si anéssim poble per poble a que ens expliquessin casos que passen d'aquesta mena d'històries que narres... El vailet d'en Joan, és evident que el seu pet li podia haver portat males conseqüències en delatar-lo. Una llufa, encara que hagués estat pudenta no hagués comportat tant de risc. Hi ha una gran diferència entre dir "faig caca" a "estic cagant"...Jo crec que el "faig caca" té una connotació més pueril i entranyable, que ens remet a la nostra minyonia i vet aquí que és aquest màgic "faig caca" , que el salva de rebre una punyalada. Enhorabona, Nil.

  • Srgarcia!![Ofensiu]
    Eric Martinez | 15-02-2020

    Srgarcia,
    moltísimes gràcies de tot cor per les teves paraules.
    Eric

  • Bessons[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-02-2020

    M'agrada que tornis a repetir els personatges dels bessons cruels, com una marca de la casa.
    Un relat brut i escatològic; no li auguro gaire èxit, la veritat; aquí tothom és molt primmirat.
    En Carles Valderrama va ser molt literal en donar indicacions sobre les joies. També va quedar clar que si t'apunten dues navalles, millor no anar amb enigmes.
    També m'agrada que per una vegada el protagonista n'hagi sortit ben parat. El pobre Joan s'ho mereixia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: