Contes del Raval: El llop i l'Enric

Un relat de: Eric Martinez
Era la primera vegada que feia l'amor. La primera vegada d'un marrec de catorze anys sempre acostuma a ser ràpida, degut sobretot a l'efectivitat del moment, guiat per les emocions i l'escalfor abrasant de l'acció. Però no va ser així. Es deia Josep, era un marrec que s'encarregava de transferir l'opi que arribava cada nit al Raval. Al barri el coneixien com ''El llop'', no perquè fos fort, ni perillós, sinó perquè li agradava la nit, i com també els llops, si havia de realitzar alguna feina, la feia amb l'obscuritat.

El seu client era un jove estudiant de medicina, que cada nit freqüentava el carrer de l'arc de Sant Agustí amb l'objectiu de poder obtenir la substància, amb l'objectiu de poder treballar-la amb una finalitat curativa.
Es deia Enric, i tots aquells que el coneixien, afirmaven que era un jove que en uns anys, arribaria a ser el millor metge de tot el país.
Aquella nit, el llop estava assegut a la plaça de Sant Agustí quan l'Enric va aparèixer.

- El de sempre?
- Sí, si us plau.
- Com va el seu experiment?
- De moment res.
- Té, aquesta nit et puc donar uns grams més.
- Gràcies.

Una ampolla de vi es va deixar veure des de la butxaca interior de l'Enric, i el llop, ràpid, va dir-li.

- Tens festa aquesta nit?
- Pensava beure jo sol, t'animes?

Ja era tard quan l'Enric i el llop van arribar al pis llogat on l'Enric s'allotjava.
Amablement, l'Enric va allargar-li una copa de vi al llop.

La nit va evolucionar entre riures i reflexions comunes sobre la vida, a un estat d'intimitat palpant entre els nostres dos protagonistes.

I de cop i volta, es va desencadenar l'excitació sexual entre ells. El llop estava inquiet davant la seva primera vegada, però l'ambient eròtic i atraient de l'Enric, el feien oblidar les pors, els prejudicis, i el van deixar entrar al joc que l'obscuritat de la nit el propiciava.

Un sospir de satisfacció va posar punt final a l'acte compartit.

- Pots quedar-te a dormir si vols...

Li va dir l'Enric afectuós.

Encara era de nit quan el llop es va desvetllar. Va mirar al seu voltant, i va trobar al seu amant adormit, i a poc a poc, es va començar a vestir.
Abans de marxar, es va fixar en les dues copes de vi que es trobaven sobre la taula d'aquell pis llogat.

- Que és això?

El llop va reflexionar aquesta pregunta al seu interior, referint-se a la petita bossa que es trobava al costat de les copes.

En inspeccionar-la, va descobrir que era una petita barreja de substàncies, opi, vesc, i vet a saber que mes... L'experiment de l'Enric? Potser era això? L'havia provat amb ell? Tot havia sigut un experiment?

No ho sabia, per primera vegada, el llop sentia que no controlava la situació, que tot el seu voltant començava a agafar forma, una forma estranya, que a ell l'atreia, el tranquil·litzava, li agradava, l'excitava... Tot havia sigut fals? Una mentida?
Mentre el llop intentava trobar la resposta a aquesta pregunta, l'Enric s'havia aixecat, i sinuosament va servir dues copes de vi...

- Diuen que el millor per la ressaca, es continuar bevent... Vols?

Va dir l'Enric allargant-li la copa al llop... I el llop, confús i excitat, el mirava tocant-se la navalla de la butxaca...

Comentaris

  • SrGarcia!!![Ofensiu]
    Eric Martinez | 13-03-2020

    Ja et trobava a faltar!!!
    Moltíssimes gràcies de tot cor per tots els teus comentaris, ets una gran persona de la qual no vull separar-me!!!
    Una forta abraçada!

    Eric

  • SrGarcia!!![Ofensiu]
    Eric Martinez | 13-03-2020

    Ja et trobava a faltar!!!
    Moltíssimes gràcies de tot cor per tots els teus comentaris, ets una gran persona de la qual no vull separar-me!!!
    Una forta abraçada!

    Eric

  • Erotisme i violència[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-03-2020

    Inquietant, molt inquietant. Aquest final és molt bo. El Llop dubta però ja es tem allò pitjor.
    Potser caldria dir-li que, si n'havien begut els dos, no era fàcil que fos un experiment, però potser era un precursor de la Viagra, vés a saber...
    La barreja d'erotisme, sospita i violència continguda el fan un gran relat.

  • Canela Fina[Ofensiu]
    Eric Martinez | 13-03-2020

    Moltísimes gràcies per les teves paraules!!!

  • Suggerent[Ofensiu]
    Canela fina | 13-03-2020 | Valoració: 9

    Un relat molt suggerent que evoca imatges entre reals i fantàstiques, sensual a la vegada. Tenir el control mola però descontrolar-se també ;) Una abraçada

  • Moltísimes gràcies Nil![Ofensiu]
    Eric Martinez | 12-03-2020

    Un plaer se llegit company!

  • Entranyable[Ofensiu]
    Nil | 12-03-2020 | Valoració: 10

    Potser jo l'hagués concretat un xic més, només un xic més, aquest relat... Però allò que preval és aquesta atmosfera portuaria que ens recrees amb tant de realisme, capaç de fer-nos volar la imaginació, de fer-nos participar en el que s'està esdevenint... I és que les teves històries tostemps fregen un punt d'erotisme i sensualitat que fueteja la nostra psique bo i fent-les, aquestes històries, entranyables...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: