Cercador
Contes del més enllà
Un relat de: paxmanEL TREN
Com que cada dia vaig amb tren a treballar i ja m'imagino el viatge al més enllà amb un tren de rodalies, he decidit escriure aquest relat.
Mai no puc llegir llibres al tren. És molt incòmode, es mou massa i em desconcentro mirant la gent i el paisatge, perquè sóc un voyeur.
No vull que aquest relat tingui un sentit lògic i m'estimo més que els personatges es dibuixin ells mateixos, que em vinguin a buscar. Si els persegueixo segur que es rebel.len i perdo el tren de les set i onze del matí.
Quins són els meus passatgers predilectes? Els profetes de les plataformes, perquè et venen fum, t'expliquen les seves desgràcies i et sents més humà.
Aquest matí un home s'ha llençat a la via quan passava un tren quan he arribat a l'estació i el més grotesc del cas és que li han trobat una nota a la cartera que deia: "No suporto la meva dona."
Estudio al tren. He pensat que seria interessant preparar-me unes oposicions. I tota la culpa la té la meva ex-xicota, perquè sempre m'ha dit que tinc idees de bomber, i jo que m'ho agafo tot al peu de la lletra, estudio per ser bomber.
Estic a punt d'arribar a l'oficina de correus on treballo i dos individus sospitosos se m'emporten argumentant que sóc culpable de culpabilitat.
Em porten a una comisaria de la policia i em fan un interrogatori que no s'acaba mai i arriben a la conclusió que sóc el culpable del suïcidi de l'home que s'ha llençat a la via quan passava un tren aquest matí perquè creuen que el mort no suportava que jo li fes el salt amb la seva dona. Però com que m'he indignat tant els he dit que no pensava pujar mai més a cap tren i que avui mateix em compraria un cotxe.
LLÀGRIMES
Hi havia una vegada un príncep molt dissortat pel captiveri de la seva estimada. I ella era presonera del pitjor enemic del príncep.
El príncep, la seva estimada i el pitjor enemic del príncep vivien en un món sense rius, mars i oceans.
El príncep va plorar molt la mort de la seva estimada, assassinada pel pitjor enemic del príncep. I d'aquesta manera van néixer els rius, els mars i el oceans: de les llàgrimes del príncep.
Comentaris
-
contes[Ofensiu]donablanca | 17-05-2005
reflexions mentre vas en tren,
estan bé aquestes petites històries.
vec que utilitzes la planxa per aguantar les pelís de video
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

36 Relats
87 Comentaris
40359 Lectures
Valoració de l'autor: 9.10
Biografia:
Hola relataires,Em dic Paco, tinc 38 anys i sóc d'Hostalric (Girona).
M'agrada molt escriure relats i vull compartir les meves petites històries amb tots vosaltres.
Ja tinc un llibret editat i es diu "Contes del més enllà" de l'editorial Emboscall.

