Contes del 2001 d'una casa de barrets. Mal de ojo

Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

He esbrinat que aquella trucada d'una coneguda del meu poble a la redacció del periodic estava relacionada en una data genealógica. Concretament la d'un segon cognom d'una senyora que es deia Catalina Andreu i que era la rebasavia de la noia que havia trucat.
Ara el Bob me diu que té moltes coses per contar-me,però que vol esperar l'horabaixa per fer-ho.
A "Bones i Deixondides" sembla que "la feina" ha anat més o menys bé. L'Iliona hauria demanat uns quanta calers a la madona. Les hi han deixat; però, l'Angela Maria, no es refia del tot i pensa que, això, és per comprar-se droga.
El Bob i l'Iliona se'n van ara, a sopar, a un restaurant xinés que hi ha a l'avinguda gran.
Dues hores després Angela Maria truca al Bob. Ell i l'Iliona es troben a una discoteca.
Ella està ballant, diu el Bob. Bé per ser franc en aquest moment l'ha perduda de vista i és ben possible que. ara que li ha donat un poquet de pasta - se'n hagi anada a Déu sap on.

El dia i la tarda passen i també l'horabaixa d'aquest 21 de novembre. Ja són les dues de la matinada del dia seguent 22. Bob i Iliona se m'entreguen a la casa mare de"Bones i Deixondides" amb dues bosses de menjar del Restaurant Xinés. Recorantes me dic a mi mateix. Tenieu temps d'anar i venir de Paris per avió unes guantes vegades.
L'Iliona me va més gata que una sopa i em dóna unes guantes besades o petons, de cinema. L'Angela Maria, a un moment donat, ens crida - millor dit em crida - l'atenció.

Aquesta Iliona és un cas. Un cas clinic M'està rallant més del compte. És l'efecte, segurament, del güisqui o del wodka . Parla i Parla. I venga més rallar i que , ella la russa Iliona de Moscou, està molt enamorada del Bob. Del Bob ? Ja ho crec. Dels diners, que pensa que el Bob té, això és ben segur.
Per la seva banda la madona ens conta als presents que. una pitonisa li ha dit que li havien fet mal boci. No sap si és cosa de mascle o de famella; però aixó li ha dit :" Mal boci". "Mal de ojo" - li diuen - en castellà. Ara de cop recorda que, una promesa o amiga del Jordi Fariner , li digué un dia que li faria bruixaria.
Bah! Tot això no són més que bajanades, sentencia intel-ligentment l'Angela Maria. I ja és ben hora que tothom vagi a jeure.






Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

222 Relats

334 Comentaris

198885 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.