Contes del 2001 d'una casa de barrets. La convidada de l'Iliona

Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Aquest mati em trot sense un centim a la butxaca. Millor dit quasi sense un centim, ja que el Bob m'ha avençat quatre calers perquè li esbrini on habita un conegut seu que temps enrera anar a fer les Amèriques a Caracas.

Iliona la xicota russa que acaba d'arribar de Moscou per fer feina a casa me convida anar prendre un cafetet amb llet al Bar de la Bona Pau que hi ha a la cantonada del carrer que fa cruilla amb l' Avinguda Gran. Però no. Canviem de parer i anem a una altra banda.
L' Iliona és molt xerradora. Parla i parla sense aturar. Ella per animar-se a la parlica ha pres tres o quatre gots de cervesa.
La veritat és que la veig un poc preocupada. Me conta que el seu amic Rodrigo l'està afuant constantment i que ella vol ser lliure de fer el que li ver de gust i gana. Jo em limito a escoltar-la i deixar-la parlar. Aigua que no has de beure, deixa-la correr.
Ara a un moment donat m'arriba un missatge a la bustia del móbil. Es del periodic però no puc entendre el que me diuen per mor del soroll que hi ha dintre la cafeteria.
El que faig és sorti a fora per sentir millor. És una tia del poble que ha preguntat per mi. Els dic que la conec i que ja la cridaré més tard. Torn a entrar a la cafeteria on la russa me conta que un altre client li ha preguntat si jo era el seu pare. La veritat que no he trobat aquesta pregunta ni pisca de graciosa. Tant que hi era hauria pogut preguntar si jo era l'avi i perquè no el besavi. Però Iliona em tranquilitza quan em dóna la resposta que ha donat a aquell "mentecato" dient-li que si que jo el seu pare,el seu protector,el seu amic.el seu amant. Tot el que ell vulgués. Ara la cara se m'ha inflada de satisfacció i ni més ni menys que fins i tot reb l'enhorabona d'aquell desconegut que s'apropa a nosaltres per conversar.
No crec en la sinceritat de la seva felicitació, però bé millor aixi .
Iliona i servidor pagam les consumicions i sortim al carrer com dos bons amics o talvolta cualque cosa més d'intim. Ens topem amb una senyora amb dues canastes. Dintre hi uns nadons de poques setmanes ben macons. L'Iliona s'ofereix a ajudar a aquella bona dona que és la mare de les criatures. La senyora accepta encantada i l'acompanyem tres o quatre illetes més endavant fins a arribar al portal de casa seva. Ens acomiadem i moltes gràcies a Déu siguin dades.
Per acabar entrarem finalment al bar de la Bona Pau on pensavem entrar al principi. Hi prenim unes tàperes. Convida el benastre d'un cavaller sense un euro.

Comentaris

  • Ennorabona[Ofensiu]
    Dimoni | 03-04-2006 | Valoració: 10


    Rep la meva felicitació per aquest relat.

    Es ben llamentable que no se te faci més cas i no te valorin com te mereixes.


    Segueix endavant.

  • Magnific relat[Ofensiu]
    Astut | 03-04-2006 | Valoració: 10

    Enhorabona Cavaller de Moncaira.

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

222 Relats

334 Comentaris

198895 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.