Contemplació

amb un comentari que t'he fet al poema "A vista d'ocell".

No em resulta fàcil explicar tot això, perquè m'adono que mentre argumento queden moltes coses soltes sense explicar, i això em fa una certa angúnia. Penso: la Rosa, s'ho prendra malament? (I em contesto: crec que no, ja es veu que és bona noia, comprensiva i tot això).

No volia dir, abans, que tots els poemes dels bons poetes tinguin més d'un nivell de lectura. Deia que els que tenen més d'un nivell de lectura, són realment bons quan sadollen els lectors de manera igualment plena tant si el lector comprèn només el primer nivell, el bàsic, l'epidèrmic, com si entén el segon (o els que hi pugui haver de més a més): tothom en queda satisfet, amb el seu propi got, petit o gros, ple fins dalt.

A mi em passa quan llegeixo poesia (poesia de dos o més nivells, deixa'm que ho digui d'aquesta manera, que ja sé que no és acadèmica) que molt sovint capto el primer nivell potser sense problemes, però llavors m'adono que hi ha un segon nivell, amagat rere conceptes molt sovint abstractes, que em resulta indesxifrable... Em sembla que em falten dades IMPRESCINDIBLES per entendre mínimament allò, però alhora veig que l'autor em volia comunicar alguna cosa més. La comunicació esdevé, en comptes de comunicació, frustració -almenys per part meva, en aquest cas com a lector.

Vaig massa lluny? Em complico massa la vida? Segurament sí. Disculpes.


I també em passa, quan escric jo mateix una cosa una mica poètica, que de vegades intento que hi hagi una doble lectura, com en el cas de la "llumenera" (i disculpes per citar-me, que procuro no fer-ho mai... però ara miro d'explicar el que em passa); en aquest cas, dic, hi pot haver una primera lectura, l'evident (la llumenera) i en segon lloc una referència a la relació de parella, a l'amor a la persona amb qui vius; però després jo mateix veig que aquest segon nivell de lectura no es capta (no sé fer-ho, això de mostrar i alhora amagar, o amagar mostrant), no em resulta clar ni a mi mateix, quan després rellexeixo, al cap d'uns dies, la meva composició. Llavors també em sento frustrat. (Una mica, eh?, que aquí parlo només de "frustracions" i sensacions a nivell molt superficial; no és que m'agafi una depre, ni molt menys...)


I després, tinc dificultats per entendre els motius que porten alguns a escriure de manera "artificial" (buscant frases de llargada concreta, paraules amb una terminació determinada, un ritme precís...) quan podrien dir exactament el mateix sense engavanyar-se amb condicionants que, de fet, si allò no els surt realment de dins, el que fa és limitar la comunicabilitat del que volen dir. Penso que no tothom està capacitat per escriure poemes... però n'hi ha molts que s'hi llancen... Quan dic "si allò n o els surt de dins" és perquè crec sincerament que hi ha poetes que els surt de dins la poesia i altres que em semblen una mica massa artificiosos (jo mateix, per exemple, quan m'hi he posat).

No és que em sàpiga malament que "gent que no en sap" escrigui poemes o el que sigui. NI MOLT MENYS, em sembla fantàstic. Només intento explicar el que em passa A MI, els MEUS problemes amb els poemes (m'ha sortit un mig rodolí). Ara, sí que aconsello a tothom que provi, de tant en tant, que allò mateix que ha escrit amb quatre versos
ho miri d'expressar deixant-se anar, sense limitacions... i n'hi ha que descobreixen un nou món de possibilitats expressives.

M'agradaria, sobretot -sobretot!-, que no et prenguessis aquestes reflexions com una cosa personal. És només posar "en veu alta", amb confiança, perquè crec que te la mereixes, pensaments genèrics sobre el tema, sense que tinguin a veure ni amb tu ni amb els teus treballs. I si t'ho dic a tu i no ho he dit a altres -almenys amb tanta claredat- és perquè ets una de les autores de RC amb més predicament i alhora amb més producció i també, per què no dir-ho, amb més qualitat (des del meu punt de vista, que ja sé que no és important, però en aquest cas veig que coincideix amb el criteri general dels lectors de RC, ja que estàs entre les més valorades).

Bé, no sé si m'explico prou bé. No és fàcil dir per escrit aquestes coses. Ho he provat, almenys.

Hi torno: sobre aquest poema teu, com amb la majoria dels que fas tu, no tinc problema per entendre'ls, eh?

Una abraçada.