Conte

Un relat de: laura lara martin

Vet ací una volta que el nostre protagonista, un dia, va ser sorprès de sobte. Algú l'agafà sense que ell se n'adonés. Notava alguna cosa freda, no sabia ben bé dir què era, però el nostre amic ho notava. Tant, que se li va escapar un petit riure. Res més.
Algú escrivia en ell. Coneixia perfectament eixe objecte. Era un bolígraf vell, aquell que tant havia vist agafar a aquella xiqueta d'ulls verds. Quan ella agafava eixe boli i escrivia damunt del nostre amic, ell es sentia feliç perquè sabia que la xiqueta es desfogava i es sentia millor amb ella mateixa, o a voltes escrivia cartes contant com havia passat les vacances, o simplement feia aquelles maleïdes arrels quadrades que el mestre li havia manat fer durant l'hora de matemàtiques. El fet és que aquell dia la xiqueta agafà el boli vell de color blau i va escriure sobre el nostre amic que, per cert, li deien Paper, com aquella bruixa d'una coneguda sèrie de televisió. Aquesta volta, Sara va terminar en un tres i no res. Semblava que avui no volia escriure, o no tenia molt a dir. Acabat açò, agafà a Paper i el va estrangular d'una manera que ell mai havia sentit....l'havien fet una bola, l'havien arrapat, però mai l'havien transformat en aquella mena de canut estrany que semblava un cigarret fastigós....
De sobte, Sara desaparegué.
Paper, tot preocupat, començà a mirar per on podia... ho veia tot de costat, li feia mal el coll però, ràpidament, Sara tornà a aparèixer per la porta de la seua habitació amb una ampolla de vidre, d'un vi que portaren els amics dels seus pares al darrer sopar d'aniversari que varen celebrar. Paper no s'ho podia creure... Sara volia ficar-lo dins l'ampolla. Noooooooooo- cridà Paper. Però sembla que la xiqueta no el va escoltar....i zas! El suro tapà l'ampolla insonoritzant qualsevol crit del nostre amic.
A l'endemà, els pares de Sara la dugueren a la platja, com feien els diumenges d'hivern, per tal de notar l'aire fred sobre la cara calenta. Una sensació que a Paula, la mare de Sara, tant li agradava.
I, llavors, va ser quan Sara aprofità per llançar al mar l'ampolla amb aquell misteriós missatge.
Al cap d'uns anys, i segons conten els pescadors d'aquest poble, un xiquet que jugava a la platja a escriure a la sorra abans que les ones es portaren els seus escrits, va trobar l'ampolla que tant de temps va navegar pel mar.
Intrigat, el xiquet va obrir-la i es trobà un paper intacte dins seu...ho va allisar i va poder llegir el que, amb color blau, hi havia escrit:

'ESTIC ACÍ'

I va ser en eixe moment, quan Miquel va saber que, en algun lloc, alguna persona que ell no coneixia, contestava als seus missatges que ell, tots els dies, escrivia a la vora de la mar

FI




Laura Lara Martín5 de desembre de 2007


Comentaris

  • En 2 paraules : Im-Pressionant!!![Ofensiu]
    SuretIV | 31-01-2008 | Valoració: 10

    M'ha encantat, en serio, és fantàstic, quin final tan inesperat i a la vegada tant genial!!!!

    Ja feia moooolt de temps que no escrivia comentaris ni relats, però m'he tornat a decidir a escriure , encara que sí que entre a sovint a la web i he llegit els altres que has publicat.

    T'he agregat al messnger, si encara tens el que me pasares una vegada. Encara que estos dies no estaré molt pel messenger, que estic d'examens!!


    Adeu!!

  • Un conte...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-12-2007

    ...bonic, encantador; senzill i tendre, però profund alhora. Un conte d'amor a la vida; un conte d'esperança.
    Molt bé, paisana! Segueix escrivint -'descarregant l'ànima'-!
    Bones festes. I salut i rebolica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de laura lara martin

laura lara martin

17 Relats

55 Comentaris

18807 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Hola, em diuen Laura i sóc de València (P.V). Sóc del 2 de desembre de 1986 i estudie ciències ambientals. M'agrada de tant en tant i,sobretot, quan l'ànima ho necessita, escriure, encara que sóc conscient de què no ho faig molt bé, però almenys m'ajuda a desfogar-me. Una de les meues aficions és el teatre! i ho practique actualment (des de fa temps).

El meu correu : lamarlau@alumni.uv.es
El messenger: laura_lara_martin@hotmail.com

Un beset per a tothom