Conte irreverent

Un relat de: copernic

En aquesta història, Déu porta sabatilles.
Perquè és un déu casolà, fet a la nostra imatge, seguint la nostra conveniència. Podem vestir-lo també amb una túnica llarga, fins als peus . Donar-li un aspecte d'ancià venerable amb unes barbes blanques, símbol de saviesa. Per sobre del cap podem posar-li sense por, sense témer la ira divina, un magnífic triangle (això sí, perfectament equilàter, no fos que el Fill i l'Esperit Sant se'ns enfadessin) i un ull a dins, l'ull que tot ho vigila.
Una vegada configurat el nostre personatge, triem un escenari per al principi de la nostra història. Déu està en la glòria (no a la plaça de les Glòries, sota l'ombra de la Torre Agbar), millor dit, com que ja hem dit que és un Déu casolà, ens l'imaginarem ajagut, recolzat sobre un núvol, amb les mans a la nuca, escoltant un estol d'àngels cantant i tocant amb una lira, misses, cantates i rèquiems amb un repertori que va de Bach a Mozart i de Pallestrina a Vivaldi.
Déu, de tant en tant, fa una becaina. Agombolat per la melodia incessant, per la remor perpètua dels cants celestials, cau en un son profund i reparador. Quan desperta, s'aixeca, estira els braços i fa un badall infinit amb una obertura de boca capaç d'engolir totes les galàxies de l'Univers. En realitat, Déu s'avorreix. El seu tedi és infinit Els primers dos-cents mil anys encara va aguantar però ara n'està ben fart de tots aquests querubins que el segueixen a tot arreu, sempre buscant la seva orella, donant-li la tabarra amb les seves veus blanques. Un dia, desvagat, amb les mans darrere l'espatlla es mira el calendari perpetu. Descobreix astorat que avui és l'aniversari de l'home. Una mica més i li passa per alt, com ja li havia succeït altres anys. La veritat és que no se'n recordava perquè, a diferència de les altres, aquesta espècie no l'hi havia quedat gaire bé. La va fer de pressa, molt estressat, en la darrera jornada d'un contracte de set dies, quan treballava per a una ETT a l'empresa PROJECTES CREATIUS UNIVERSALS S.A. Va agafar un simi, va modificar una mica el cervell del burro i el va connectar. Quan va veure el resultat de la seva obra es volia morir, però com que això era impossible, va haver d'arrossegar la seva errada pels segles dels segles.
Havia de buscar un regal per a la seva creació. Va buscar entre els presents amb els que l'havien obsequiat els déus menors als quals va donar classes en un màster de gestió de miracles. Hi havia una figureta que li havia donat un assistent. La talla era de color daurat i representava un home amb rostre hieràtic, assegut amb els braços sobre les cames entortolligades, fent un estrany gest amb les mans. Aquella imatge, li havien assegurat, proporcionava la felicitat a qui la posseïa i n'era conscient. Ell era una mica impermeable a totes aquelles disquisicions filosòfiques orientalistes, carnassa fàcil de llibre d'autoajuda perdut entre els prestatges d'una llibreria de vell, però com que no li volia fer un lleig a aquell personatge que s'asseia d'aquella manera tan curiosa a les classes, el va acceptar tot fent un somriure forçat.
Aquest seria el seu regal per a l'home!
Però llavors va reflexionar. Si donava la felicitat als homes, quina necessitat tindrien de creure en un cel? Si la gent tenia fe es devia a que pensava que trobaria una recompensa després de les penalitats de la vida. No s'estaria tirant pedres sobre el seu teulat si proporcionava a la humanitat el mateix que oferia el seu negoci?. Llavors se li encengué la llumeta. La faria amagar en un lloc inaccessible i li diria a l'home que la busqués.
Cridà als seus àngels de confiança, Satanàs, Lucífer, Beelzebub i Belial, que amb el temps protagonitzarien l'intent de cop d'Estat més famós de l'univers. Els donà l'estatueta amb l'encàrrec que la posessin fora de l'abast de l'home i l'incitessin a cercar-la.
Varen sobrevolar la Terra. Quan passaven per l'Himalaia, Belial va proposar aquell lloc. "Segur que l'home no sospitarà mai que l'hem amagat aquí", argumentà. Però els demés no hi varen estar d'acord. Varen pensar que, tard o d'hora, el lloc seria trepitjat. Passant per sobre el Sàhara, Beelzebub va suggerir enterrar l'objecte al bell mig del desert, però novament els altres àngels s'hi varen negar-se adduint que, en un futur, allò seria com la Rambla. Finalment, varen sobrevolar el mar. Lucífer proposà el fons de l'oceà. En principi, la idea els va semblar encertada, però al cap de poc de sospesar avantatges i inconvenients, varen rebutjar la idea. Encara que la pressió fos un obstacle gairebé insalvable, l'home estava prou sonat com per construir algun enginy que pogués submergir-se i arribar-hi. No volien córrer riscos i varen rebutjar la proposta.
Exhausts, varen decidir descansar en un illot. Mentre els altres futurs colpistes jeien sobre les roques, Satanàs, amb els ulls perduts en algun punt desconegut de l'horitzó, rumiava. Al cap d'uns minuts, exclamà: "Ja ho tinc!". El crit desvetllà als demés, que el miraren de fit a fit. L'àngel continuà: "Amagarem l'estatueta en l'interior de cada home i l'estimularem a buscar inútilment en els plaers, els luxes, els diners, l'amor, l'amistat. Ningú sospitarà que la verdadera felicitat neix d'un mateix".
Els altres enviats varen córrer a abraçar-lo per la magnífica idea que havia tingut. Després d'haver descansat una mica, s'envolaren cap al cel amb la seva missió complerta.
I des de llavors, cada vegada que l'home vol trobar la felicitat, s'ha de despullar, agafar les eines del petit cirurgià i allà, en aquell raconet del cor, ben a tocar de la vena cava i en un punt sempre susceptible de patir un infart, allà, allà és on es troba la felicitat.
Amb el fàcil que seria anar a buscar-la a l'Himalaia, el Sàhara o la fossa de les Marianes!
Seran bandarres, aquests sediciosos! .


Comentaris

  • feliç aniversari, astrònom!!!!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    angie | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    angie | 12-07-2007

    sobretot la primera frase. I és que tots tenim quelcom de déus i som capaços i incapaços alhora de teixir petits miracles. Humanitzar les divinitats és el més intel.ligent, ja t'ho dic jo : en cada ésser que ens envolta hi ha quelcom per admirar i per prendre d'exemple, no cal anar a buscar falsos ídols vestits de conte (per a contes ja n'escrivim aquí no?).
    Diuen que s'ha de creure en alguna cosa i així ho crec, per això cal començar a crear en cadascú, que ja és prou difícil i irreverent moltes vegades...

    angie

  • agradable[Ofensiu]
    ANEROL | 20-06-2007 | Valoració: 10

    i una mica irònic

  • Molt bó[Ofensiu]
    ginebre | 08-06-2007

    aquest conte irreverent. Amb un humor tendre i amable i unes quantes veritats a flor de pell, molt ben escrites.
    gràcies per la lectura!

  • D'irreverent, res![Ofensiu]
    rnbonet | 07-06-2007 | Valoració: 10

    I per contra, humà; molt humà. Amb tota la ironia que cal, però també la tendresa que precisa.
    Un conte dels que m'hagués agradat escriure.
    Salut i rebolica!

  • El secret de la felicitat[Ofensiu]
    Jordi Droguet Xirau | 06-06-2007

    M'ha agradat. Es fa interessant i es llegeix d'una tirada.

  • Ara que hi penso...[Ofensiu]
    Miracle | 04-06-2007

    D'acord. El regal d'aniversari és la felicitat, oi? Em sembla que en la primera lectura m'he fet un embolic amb els temps i adverbis utilitzats i, diguéssim, no m'he fixat gaire en les dates...

  • L'aniversari de l'home!![Ofensiu]
    Miracle | 04-06-2007 | Valoració: 9

    Aquest relat m'ha fet molta gràcia i el principi, és a dir, la descripció de Déu, l'he trobat fabulós, amb imatges tan evocadores com el "badall" que abarca tot l'univers i la descoberta sorprenent de l'aniversari de l'home, i tot el cansament que se li veu en general.
    Trobo que aquest déu s'hauria de posar les piles una altra vegada i preparar, almenys, la festa pel nostre aniversari.
    Per molts anys!!!

  • m'has enganxat[Ofensiu]
    manel | 04-06-2007


    amb la teva història. T'havia llegit més assaig però portes aquest conte amb una gran solvència i habilitat.
    El final és allò que darrerament ens estan venent a per tot arreu, la felicitat la porta cadascú a dins. Em sembla que ja ens ho hem cregut, el problema és que potser no és tan fàcil trobar-la.

    salut!
    manel

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

386828 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...