Conte de Nadal

Un relat de: Xavier V. Inglada

Feliç 1528 després de Kardam.

L'any 2008 després de Crist, segons la datació antiga, any 0 per a nosaltres, va néixer l'ésser humà més important de la humanitat, l'home que va canviar el món a través de la seva obra, l'home més valuós que ha existit mai, l'home que va crear l'obra d'art definitiva: Kardam. Avui, dia 25 de desembre de l'any 1528 després de Kardam, celebrem aquest gran esdeveniment recordant la figura del nostre gran artista i sobretot, commemorem la creació de l'obra d'art definitiva. Sortim a l'atmosfera 22, fem la filera i la banyada, traiem les llupies de aeroarmari, consumim glisonipotina, enviem partícules betatonificants, engeguem els kriptoplasmes... però sembla que ningú se'n recordi ja del què va fer el gran Kardam, sembla que la seva figura s'hagi esvaït entre gran la quantitat de rituals que ens toca fer en aquestes dates, sembla com si l'obra d'art definitiva ja fos admirada per ningú. És per això que voldria recordar-vos el significat de l'adoració de l'obra d'art definitiva i a tal efecte us convido a rebre la memòria pòstuma de la vida de Kardam de forma totalment gratuïta al vostre cervell, fragmentada en tres volums que narren els tres fets més importants de la cronologia de l'obra definitiva: el dia de la publicació, el dia que l'últim humà adult del món que quedava per llegir l'obra la va llegir i el dia que es va proclamar la fi definitiva de l'art per unanimitat entre tots els creadors en reconèixer la impossibilitat de fer res més de bo després de l'obra de Kardam titulada: ‘Què seria del món si no es creessin obres mediocres'.

Comentaris

  • Feliç Nadal de part dels kardamites[Ofensiu]
    franz appa | 24-12-2007

    En la nostra era encara quedem alguns elements disposats a fer art... T'ho comunico des de la segura clandestinitat de les nostres catacumbes. Seguidors dels darrers exegetes de Kardam que van assegurar que calia continuar fent obres mediocres per bastir un teixit de somnis que mantingui encara la comunicació entre la vida real que vivim, gràcies a la glisonipotina, les partícules betatonificants i els kriptoplasmes, i la vida irreal, aquesta vida que ens fa encara encendre cada nit una flama en favor del profeta Kardam, la flama de l'amor.

    (Xavier, m'ha semblat molt enginyós el teu relat i aquesta només és una modesta rèplica, en la línia del que diu l'admirat Vicent).
    Salutacions i bon Nadal, després de Kardam...
    franz