Contacte permanent

- Bona nit, Artur.
- Bona nit, Helena.
L'Artur va besar a la seva dona, va tancar el llum i s'acostà a ella. El contacte, al principi els va fer desvetllar una mica. Després d'un dia esgotador, els seus cossos varen començar a reaccionar. Les mans buscaven emplenar-se, els llavis quelcom per besar, succionar, pell per recórrer, les llengües s'entortolligaven en una lluita lliure que no buscava un vencedor. Riuades de sang emplenaven cossos cavernosos, ereccions tibaven pijames, fluids secretats lubrificaven òrgans amb abundància. Els prolegòmens estaven a punt d'acabar-se.
I llavors va sonar el mòbil. L'Artur va maleir aquella Santa Espina que sonava cada vegada més fort mentre recordava que havia deixat l'aparell a sobre de la tauleta de nit. Es va deslliurar d'aquella deliciosa fusió i va encendre el llum. Va mirar el dial i descobrí amb cara de disgust el nom de'n Josep Antoni. Despenjà i li engaltà:
- Collons, Josep Antoni, que ets pesat!. A dos quarts d'una m'has de trucar?
- Perdona, Artur, però ara mateix ha acabat la reunió de l'executiva i volia informar-te de les decisions que hem pres.
- Un moment, Josep Antoni!, és que ara tinc un assumpte entre mans. Et truco d'aquí a un quart d'hora, d'acord?
No va esperar cap resposta. Penjà i desconnectà el mòbil i es va atansar un altre cop a la seva dona, que l'esperava impacient. Al cap de pocs moments ja tornaven a estar en òrbita, molt a prop del punt de no retorn.
Riiiiiiiiiiing!!! Aquesta vegada era el telèfon fix.
L'Artur mirà el sostre amb ulls assassins jurant en arameu. Desembeinà davant la mirada resignada de la seva dona, que no s'ho podia creure. Es posà la bata, que per uns moments semblà una tenda de campanya i es dirigí cap al menjador, a on tenia el telèfon més a prop.
- Josep Antoni, et juro que trenco la federació, com em dic Artur!
- No t'emprenyis, home, que només volia fer-te cinc cèntims sobre les propostes que portarem a la comissió mixta. Mira, en primer lloc, pel proper curs escolar proposarem que a totes les classes i a tots els col·legis públics de Catalunya hi hagi una quota d'un vint per cent de professors que siguin capellans (dels nostres, és clar), després també demanarem que a les aules hi hagi un Sant Crist i als dos costats un retrat teu i un altre de meu, que et sembla, eh?. Segueixo.....
- No, no segueixis perquè no responc del que pugui dir. Mira, Josep Antoni. N'estic fart de que em truquis a totes hores, sense respectar ni el son ni altres coses....
- No et posis així, home! Jo només faig el que va dir en Felip: "Estem en contacte permanent", en contacte permanent!, ja saps que vol dir això, no?
- Jo sí que estava en contacte permanent!, va bramar l'Artur mentre penjava amb fúria el telèfon.
Es va dirigir cap a l'habitació enrabiat mentre es descordava la bata pel camí. Quan va arribar, va veure la seva dona adormida, vençuda pel cansament i per tot plegat.