Consells d'una amiga

Veig com et fas mal, però tu decidida no t'atures en front de res i segueixes recte sense mirar enrere. És inevitable, aquell "pepito grillo" que tots portem dintre sorgeix, sí, ho sento sóc jo el teu.
Necessito dir-te allò que es bo per a tu i el que no ho és. Tant tu com jo sabem que si segueixes recte la paret serà cada cop més a prop teu fins que ella aconsegueixi fer-te rendir als seus peus plorant amb llàgrimes de penediment.
Tu decideixes ningú et pot fer desdir de la teva elecció, sempre tindràs una mà que t'ajudarà aixecar-te per més vegades que caiguis, ja ho saps. No obstant, sento aquella impotència incansable dins meu que em diu que he d'evitar la teva caiguda. Per sort, m'adono que cada ú ha de caure per si sol i aixecar-se per no ensopegar dos cops amb la mateixa paret. Sé que pots, també sé que no vols però jo sé que no saps que aprendràs de tot això. Quantes més vegades caiguis millor, i així, sabràs com fer-ho per tornar-te a aixecar. Un cop dit això arruga aquest paper i llença'l lluny, perquè sé que no em vols escoltar però la meva consciència jau tranquil·la pensant que encara que sigui inútil el meu missatge ja t'ha arribat.