Consciència

Un relat de: deòmises
Emet un xiscle joiós quan l'automòbil s'engega i accelera. Des dels seients de darrere, observa com el pare manipula el volant i el canvi de marxes. Els llums verds i vermells del panell de control pampalluguegen i, de tant en tant, també la intermitència, que indica un gir imminent. El petit imita cada moviment com si fos ell qui dirigeix el cotxe. Li agrada aquesta sensació a l'estómac, entre el mareig i l'excitació, com les vegades que ha pujat als cavallets o a les cadiretes, durant la Festa Major. A ell, li agradaria la cassola dels exploradors, per fer-la girar sense parar fins que algú l'avisi que l'atracció ja s'ha aturat. El pare mai no conduirà tan ràpid, però. I encara el veu massa petit per ser al menú dels negrets.

El vehicle s'atura i continua per una carretera més ampla i transitada. Han estat parlant sobre aquest viatge, una excursió a la muntanya per passar-hi uns dies al bell mig de la natura, amb una tenda de campanya i poca cosa més. Ni aparells electrònics ni connexió a internet. Per això, ell ha accedit a endur-se tot l'elenc de peluixos i els quatre jocs de taula que el distreuen més. Segueix immers en els seus pensaments quan el grinyol dels pneumàtics li porta a la memòria el renill de l'ase de l'avi, que viu a pagès i és l'única manera d'estar en contacte amb bestioles com gallines, oques o conills. Però el cotxe s'ha aturat de cop, amb un sotrac violent i fort, igual que el sidral que es munta a la plaça del poble quan arriba el Carnestoltes.

S'espanta pel silenci que escolta tot seguit, murmura un mot amb un tímid fil de veu. Però la mare no sembla sentir-lo. Tampoc ho fa el pare. Abans que tingui consciència de tot plegat, l'escalfor i les flames que envolten l'automòbil li fan recordar el correfoc, entre bèsties i diables, però troba a faltar l'olor de pólvora i els timbals i la cridòria de la gent. Al seu davant, entre el manyoc de ferralla encesa, sent un horrible xiscle que li glaça la sang, sense adonar-se que és ell qui l'emet.

Comentaris

  • Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]


    Cartell

    Invitació

    Jornada ARC del Microrelat en Català

    Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català

    Dissabte, 21 d'octubre de 2017

    Inscripcions

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Esgarrifós[Ofensiu]
    Materile | 24-11-2016 | Valoració: 10

    Té totes les característiques d'un bon relat. M'ha agradat molt i m'ha sorprès el final, tot i que estava esperant alguna cosa forta, però no tan impactant.

    Renoi, m'has fet viure una pel·lícula de por, amb música inclosa. Felicitats.

    Una abraçada,

    Materile

  • Final brutal[Ofensiu]
    Vicent Terol | 24-11-2016 | Valoració: 10

    El final del teu text m'ha semblat brutal, com ocorre sovint en els bons microrelats.

    Molt ben escrit -com és habitual-, amb un desenvolupament que ens fa intuir que ocorrerà quelcom inesperat. Certa tensió semioculta.

    Molt bo!

  • Més enllà [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-11-2016 | Valoració: 10

    El conductor que no hi és, que va més enllà de l'espai visual, de les distraccions anímiques o els mal de caps no resolts. tot plegat pot causar el pànic, si no es resol bé. Però és que ho has dibuixat tan rebé que fa patir i patir i patir! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Que bo![Ofensiu]
    iong txon | 19-11-2016

    Ets el puto amo deo. Em trec el barret. M'ha agradat :)

    Que tinguis un bon cap de setmana

    q

  • Benvingut de nou![Ofensiu]

    Excel·lent com sempre, deòmises. El magnífic estil amb el que ens tens acostumats es combina a la perfecció amb el ritme i aquesta història dura que ens presentes. He trobat a falta el teu habitual segon títol entre parèntesis hehehe L'enhorabona i molta sort
    Edgar

  • Sense paraules[Ofensiu]
    Ibeth | 16-11-2016

    Crec que m'he ficat massa en el relat. Es molt dur... i ho és tant perque està molt ben escrit.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-11-2016 | Valoració: 10

    Fa venir pell de gallina

  • Pobra criatura![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-11-2016

    Després de llegir aquest relat (que bé escrius, punyetero!) m'he preguntat: En un cas com el que relates, què és millor per a la criatura? Que tingui la mateixa fi que els pares o que ell segueixi vivint ?
    El teu relat m'ha portat a la memòria un que vaig escriure ja fa un temps :Si tens temps i et ve de gust ,es diu "Somnis".
    M'ha agradat molt tornar a llegir-te.
    Una forta abraçada, benvolgut Deo.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

371 Relats

1003 Comentaris

305192 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978