Cercador
Conjunció: i...
Un relat de: Epicuri- Compartir:
i la llum torna
a esfondrar la nit
li dona forma.
Big bang, de nou,
etern esclat, de joia.
O no.
Torna, però.
El somriure conscient
del que cada nit, en val cent
esclats de joia!
i
La crosta de les ferides
deixa pas a una pell fina,
nova, viva, al que neix
el pel primer.
D'una selva mare que s'exten
com raïm a noves vinyes
que esdevindran tan denses
com la fosca rosada humida
inflant la crosta de la llavor.
i
La mort, rera l'escenari
regirà les bambolines:
Llum, música, acció
que comenci la funció
i
després, pot ser, amb sort
silenci, emoció i aplaudiments.
i
cau el teló, s'apaguen les llums
i
la llum torna
a esfondrar la nit
dona-li forma.
Comentaris
-
Ritme a dojo[Ofensiu]Unaquimera | 17-02-2010
Quin poema més rítmic, aquest que fa servir la conjunció "i" com a pal de paller!
Cap vers fa nosa, cap d'ells trenca l'encanteri que emet la primera estrofa, i a partir d'ella, la resta llisca suaument...
Una delícia de lectura, que no cansa gens!
M'alegra haver passat avui pel teu espai i haver-la estrenat.
A veure, cosetes que et vull dir:
- Moooltes mercès per celebrar el meu aniversaire, per TOT el que em dius en aquells comentari al relat destacat, i per ser com ets: Gràcies per tot plegat, amic Epicuri!
- Dóna les gràcies de part meva a Persona i a Misteric, per la part que els toca.
- "El festin..." no l'he vista, però el llegit el llibre un parell de vegades, i he llegit la frase que m'indiques. I... ja m'agradaria a mi sentir-me artista! Però intento ser realista...
- Bé, espero la continuació amb ganes, amic meu: Fins aviat, doncs!
T'envio una abraçada de celebració,
Unaquimera
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428564 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com