Conjectures d'un pidolaire

Un relat de: Jam Malson
La paraula Caritat, quina paraula! Caritat, caritat, m’agradaria saber què voleu dir quan dieu caritat. És el gest de posar una moneda al palmell d’una mà tremolosa? És el gest de deixar caure la mateixa moneda dins una capsa de cartró? D’això en dieu caritat? Donar almoina és caritat? Doncs, d’això que en dieu caritat, no en vull. Jo vull solidaritat, empatia, compromís. Jo vull rebre la bondat, si n’hi ha, amb què acompanyeu el gest, no pas la moneda. No em doneu un peix ni tampoc una canya, doneu-me una sola raó que em faci tornar a creure. He vist peixos amb els ulls plens d’odi. He vist persones lligades amb fil de pescar. No em doneu monedes ni tampoc jerseis, doneu-me un sol mot que em faci tenir esperança. He vist la corrupció del metall. He vist el classisme del vestir. No us demano que em doneu les engrunes d’un món caduc on les boques han esdevingut anus d’on la falsedat més mesquina raja pels carrers amb la força de potents dolls de pudent merda. Caldria, doncs, que totes les llengües d’aquest món prenguessin la dolorosa forma de morenes sagnants. Potser aleshores algú arribaria a la conclusió que és en el cor dels gestos senzills, com donar la mà, on es troba el batec de tota existència.

Però encara no ho sabeu. Instants després de fer el gest, oblideu la persona perquè us creieu tendres. I jo soc tendrum. Oblideu la persona perquè creieu ser de seda. I jo soc roba de sac. Oblideu la persona perquè teniu tota una vida per davant, mentre que jo la duc a l’esquena. Oblideu la persona perquè viviu d’il•lusions, i a mi ja no me’n queden.
Encara ara no puc entendre com he acabat aquí, amb la mirada clavada als vostres peus. Tanmateix, és des de la pobresa material que no em cal fer res més que mirar-vos les sabates per saber de quin mal calceu, per saber la mena de misèria que patiu.

Quina paraula la paraula caritat! Rebent la vostra m’he adonat que és una paraula buida de paraules. La importància és el gest, sense aturar-se ni un segon més.

Que n’és de trist!

Comentaris

  • punt de vista[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    M'agrada també a mi agafar el punt de vista del que no gaudeixo, o no pateixo, i el del pidolaire té la seva cosa i te n'has sortit prou bé. Un relat efectiu i ben portat, una narració prou entenedora i contundent la crítica. Caritat no és tan sols donar almoina, caritas en llatí és sinònim d'amor, i sí, confonem els termes, i oblidem els fets per deixar la nostra ànima en pau.

    Bona feina Jam!

    Ferran

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-05-2018 | Valoració: 10

    M´agrada el teu relat. No havia llegit res teu però m´agrades. Ens llegim

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

226 Relats

225 Comentaris

128457 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.