Congelant sentiments

Un relat de: aigua de mar

Embolico els meus sentiments en paper de cel·lofana i els col·loco al congelador. Ho faig amb tota la cura de què en sóc capaç, guardant els detalls, cuidant l'embolcall, decorant l'ambient...
El maleït rellotge m'obliga a fer-ho, amb tot el dolor del meu cor: he d'esperar temps propicis, temps indefinits, temps millors, temps normalitzats... que ningú no sap quan s'acompliran, ni quin mes, ni quin any, ni quin segle...
Mentrestant pregaré al cel, a l'atzar, al destí... a totes les forces d'aquest i altres móns perquè no es facin malbé: que no caduqui la passió, que no mori la il·lusió ni el desig, que no s'abarateixin els somnis...

I surto al carrer per a comprar la paciència necessària per a suportar aquesta nova espera. Hi ha cua de gent, impacient i desesperada, capficada i trista... Sembla que s'estan esgotant les existències i que aviat deixaran de fabricar-ne perquè és poc rentable... Inversemblant!

I, mentre espero, sento com les agulles del temps se'm claven a l'ànima, segon a segon, mil·lèsima a mil·lèsima... i un solc de sang fresca i roja segueix les meves tristes passes perdudes en la batalla contra el temps.


Comentaris

  • un relat molt bo[Ofensiu]
    Guaxinim | 23-08-2006 | Valoració: 9

    m'ha agradat molt la teva manera de descriure tota aquesta situació en la qual ets a l'espera que arribi el moment apropiat per descongelar aquests sentiments... m'ha semblat una bona idea, la de la possibilitat de congelar els sentiments... a tots ens vindria bé en algun moment de les nostres vides. De totes maneres, sempre és millor deixar que flueixin quan realment hi són... Una abraçada, i felicitats!

  • Ullets | 22-10-2005 | Valoració: 10

    si pogués fer-ho... seria fantàstic, jo he pensat tants cops, guardar, congelar els meus sentiments per utilitzar-los quan el mon estigui preparat per escoltar-los...
    potser si...
    així ho haurem de fer!

  • preciosa abstraccio[Ofensiu]
    quetzcoatl | 16-05-2005

    M'encanta la descripcio i la manera en que intentes materialitzar els sentiments per poder-los dominar i posar-los on tu vulguis. Pero els sentiments nomes son eterns aqui i ara; quan tanquis la porta del congelador desapareixeran. Aplaça la resta de coses, que les manifestacions de l'anima tenen prioritat!

    Felicitats i una abraçada!!

    m

  • Congelant sentiments![Ofensiu]
    ones i vent | 16-05-2005

    Justament avui ho deia, que ho estic fent,
    de manera que t'entenc perfectament.
    Sentiments que no semblen convenir en el moment. Però hi son, aturats, tancats, no poden fluir, no poden substituir o ser substituït. Després convé treure-les del calaix dels tresors i tenir cura d'ells, encara que sigui per la pròpia orientació.
    ...I un solc de sang fresca i roja segueix les meves tristes passes perdudes en la batalla contra el temps...
    M'encanta el teu relat! Salut.
    Ones i vent

  • navegant en el ritme frenètic de la vida...[Ofensiu]
    ROSASP | 13-05-2005 | Valoració: 9

    Congelar els sentiments perquè no es marciïn les il·lusions, els somnis, els somriures que amb el vertigen del pas del temps, no podem gaudir del tot. La paciència s'acaba, perquè no sabem com frenar aquesta mena de lluita continua per anar endavant i perdre l'impuls del dia a dia.
    Una marxa ràpida i aplastant, on gairebé no queda espai pels sentiments més petits i dolços. Aquestes agulles de rellotge que es claven al cor i ens fan sentir la impotència de no poder frenar aquesta bogeria.
    Crec que és una bona reflexió i crítica al ritme de vida que portem en general, gairebé frenètic.
    Intentem gaudir entre instants robats al temps de cada il·lusió, de cada somni i de cada somriure, descongelem els sentiments i fem-los bategar vius i càlids, valentsi lluitadors.

    Una abraçada i molta inspiració!

Valoració mitja: 9.33