Confusió

Focs artificials en el cel del meu cor. Un espectacle de llum en l'escenari dels nostres ulls. Cançons eternes en cada sospir que fèiem...música celestial, la nostra respiració.
Mai abans una festa tan gran havia estat tan especial. Mai abans una festa tan curta havia estat tan transcendental en la meva vida. Mai dues hores m'havien fet dubtar de tot. Mai..
Només van ser dues hores...llàstima que el temps continués passant quan estàvem junts. Si s'hagués parat...No, millor així. Millor oblidar.
O no, oblidar impossible. Va ser estrany, diferent...Puc fer veure que ho ignoro, que ja no ho recordo...però només m'estaré mentint a mi mateixa un altre cop, com porto més d'un any fent...
Estic en un vaixell sense destí. I només faig que donar voltes, vull veure't, vull estar amb tu...no puc. No podem.
No t'estimo. O sí. Però m'he de fer creure que no... No m'ho crec.
Em passarà...sé que em passarà. Només ha estat un daltabaix sense importància...oi? No he de pensar-hi més...
Tens raó...quan no tenim problemes ens els busquem... Però les coses no anaven bé igualment...Però no el puc deixar. No li vull fer mal i n'hi estic fen igualment.
I potser n'hi faré més de totes maneres. O no. O sí. No ho sé. No sé res.
Vull tornar el temps enrere. Em passarà. No és res. No m'he enamorat de tu, oi?
Oi que no? El més sensat...Que sensats vam ser dissabte! Potser és millor així...Tal com dius, no val la pena engegar a la merda més d'un any per dues hores que sembla que per tu...no van significar res.
M'he de convèncer de que no va ser res. Vull mirar-te als ulls una altre vegada com un amic més...però sé que cada cop hi veuré dissabte...que només mirar-te sentiré les teves carícies...cada segon que vam passar junts...
Però res. Lluny. Estarem junts. Separats. Enamorada. AMICS. Res més. No ho podré aguantar. He de desaparèixer. De la teva vida. De la seva. No aguantaré veure-us junts. Els tres...quants cops hi hem estat! I ara, ja veus...Ja no puc més: no puc!
Seré hipòcrita amb mi mateixa. Almenys per un temps. Tot anirà bé al davant. Quan estigui sola, recordaré i ploraré. Quan estigui amb vosaltres, un somriure es pintarà sol en els meus llavis...I "seré" feliç..
"Seré" feliç...Mai no ho seré sense tu. Sóc egoista, ho sé. Ho vull tot. O no vull res. Els dos impossible. Dons cap.
Què faig? Què dic? Què penso?...Què faig!!!?
Tot plegat és una estúpida bogeria...

Com he pogut? No t'estimo! És tan fàcil dir-ho o escriure-ho si tu estàs lluny...Però quan et tingui al costat...tornem-hi: focs artificials, espectacles de llum...música celestial. PROU!
Mentiré. Fins que les mentides acabin amb mi. Amb tu.
AMB TOT.