Confús?

Un relat de: L'últim de la classe

T'estimo molt, però no sé dir-t'ho,
em fa por parlar amb tu...
Ets madura, preciosa i m'estimes!
És aquest el meu temor?

La meva vida és especial, sabeu? Tinc tot el que desitjo, fins hi tot la noia per qui sospiro... Pensareu: complet. Doncs no... la meva por em tira enrere... No tinc experiència i m'he posat a navegar al mar més perillós, l'amor. Les tenebres d'aquest oceà estan ofegant la meva immaduresa... Estic preparat per això? Sóc menys que res, però he d'aconseguir que no m'espantin els taurons! Tu em crides des de la barca; ja has passat per això suposo, ningú té la sort de néixer sec. Em poses nerviós alhora que em calma saber que m'esperes sobre la barca. M'intimides, sense que jo hi pugui posar remei.
Però de sobte una força innesperada m'empeny cap al bot i em trobo amb tu. No sé què dir-te, encara no. No hi ha manera que em surtin les paraules quan ets a prop...
Tan sols sé que no sé res, però tinc clar que t'estimo.

Ara que ja naveguem junts no deixaré que la meva infantilesa tombi la barca! Creixeré si fa falta, però no em separaré de tu!

p.d: Tranquila ho superaré, no hi ha oceà capaç de frenar el que sento per tu

Comentaris

  • Eis, m'agrada aquest poti-poti de coses. Trobo que són molt filosòfics els teus relats. Això de "Sóc menys que res", "No tinc experiència i m'he posat a navegar al mar més perillós, l'amor", "Tan sols sé que no sé res"... m'han fet pensar.
    No et perdis al mar, que a la costa segur que hi trobes un bon tresor.

    No t'aturis

    L'escriptor mediocre

  • no t'ofeguis en el mar dels sentiments[Ofensiu]
    Nit d'estiu | 19-04-2007

    potser és la teva infantilesa la que ha captivat la teva estimada, no creus? La vida és molt més bonica si ens la mirem amb els ulls dels nens que encara no han deicat de somiar desperts i amb l'esperança de poder trobar solucions a la estupidesa humana.
    i pensa que si aquesta noia ho vol compartir tot amb tu deu ser perquè el que més desitja és viatjar amb tu amb barqueta pels oceans més perillosos i salvatges... així com contemplar el naixement d'un nou dia abraçats a la sorra càlida d'una illa desconeguda.
    i ningú neix segur de si mateix, tots dubtem, tots ens espantem, tots patim i ens emocionem al sentir el murmuri de la paraula clau, que fa tirar a terra el mur que ens aïlla del món.
    no deixis mai de ser tu i tampoc vulguis créixer... la vida t'anirà donant aquesta ocasió. una vida que vull passar amb tu... per sempre!

    algú que hi és, que hi serà i que sempre hi ha sigut.

l´Autor

Foto de perfil de L'últim de la classe

L'últim de la classe

11 Relats

10 Comentaris

10892 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
La vida ensenya moltes coses... suposu que sempre hi haurà gent a la que no li interessa aprendre...