Confosa..

Un relat de: Marteta
Tal vegada m'estiguis ensenyant a ser més forta, tal vegada només ho fas per que aprengui dels meus errors...o tal vegada sóc jo la tonta que veu un lloc obscur en la teva mirada.
Has canviat, ja no ets la mateixa dóna que m'aportava tants de valors positius, que em motivava a cada pas que donava. Serà que t'he desepcionat? Serà que tens un imatge molt diferent ara de mi?
Ho afirmo, he canviat, tots canviem a la meva edat. Bipolar, sí, a vegades ho som un poquet, però mai he canviat els meus ideals, mai he deixat de lluitar per fer-me feliç a mi mateixa.
Abans deies paraules molt interessants que es quedaven dins la meva ment gravades, i que cada vegada que les necessitava, estaven allà per tornar a ser escoltades.
Ara crides sense ninguna raó, t'enfades per res, i després tornes a somriure. Ja no ens dones aquella motivació que va ens va ajudar a molts de nosaltres.
T'he fallat? Que he fet? Que t'ha passat?
Vull que tornis a ser la mateixa d'abans... tal vegada demani molt, perquè jo no tornaré a ser mai la mateixa que abans venia a classe somriguent, envoltada de tots aquells amics que ara em donen l'espatlla....Però tu? Tu també me l'estàs donant.

Comentaris

  • Dubtes que parlen[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-05-2012 | Valoració: 10

    I fas bé de parlar. Els dubtes tenen interrogants, però els hem de completar posant-hi un punt a baix. Els teus raonaments i les teves explicacions fan comprensible el dubte. Aquella persona, potser ha canviat. Em sembla que no és la única. Les teves reflexions, m'encanten. Sempre fan pensar. I gaudir amb la teva espontaneitat. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

165380 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.