Conflictes lingüístics

Un relat de: Lluís Cièrcoles i Antonell

L'home verd, desprès d'infructuosos intents, s'adona que entendre's amb l'home blau serà molt més difícil del que es pensava. Es concedeix uns minuts més de reflexió i finalment decideix que farà com feien els homes blancs en aquella pel·lícula que tant li agradava veure quan era petit. L'home verd aixeca la mà dreta com si fos un policia municipal ordenant a un cotxe que s'aturi i diu hola, esperant que l'home blau contesti jau com feien els homes vermells d'aquella pel·lícula que tant li agradava veure quan era petit, però l'home blau, aixeca la mà dreta imitant al home verd però enlloc de dir jau, diu pastanaga. Tot i que no passa exactament el que l'home verd esperava que succeís (ell hauria preferit que hola es digués jau i no pastanaga que, a parer seu, és una paraula més difícil de recordar que no pas jau), se sent content perquè sembla que finalment comencen a entendre's.
L'home verd es posa la mà a la butxaca i en treu un bloc i una navalla multiussos, que a part de servir com a navalla, talla-ungles, encenedor i farmaciola per a petits accidents, porta incorporat un petit bolígraf que l'home verd fa servir per apuntar la paraula pastanaga al costat de la paraula hola.
L'home verd coneix tots els idiomes del món, el de l'home groc, el de l'home taronja, el de l'home lila, el de l'home gris, i fins i tot el de l'home violeta, que té fama de ser un idioma força complicat. L'única llengua que desconeix és la del home blau, és per això que ara es troba cara a cara amb l'únic home blau que queda viu al món, intentant esbrinar tot sobre la seva llengua, així quan ell mori, la llengua no morirà amb ell, perquè l'home verd la podrà ensenyar als seus amics.
Un cop escrita la primera paraula, l'home verd té curiositat per saber com es deu dir navalla multiussos en la llengua del home blau, així que agafa la navalla i ensenyant-li al home blau i diu navalla multiussos. L'home blau es posa la mà a la butxaca i en treu una navalla multiussos molt similar a la del home verd, i mostrant-li diu hakuna matata.
L'home verd està content, per fi les coses surten com ell volia. Deixa la navalla multiussos a sobre la taula que els separa i amb el dit índex de la mà dreta es senyala l'ull dret i diu ull, l'home blau amb el dit índex de la mà dreta es senyala l'ull dret i diu postalfree. L'home verd està cofoi, ja sap tres paraules: pastanaga, hakuna matata i postalfree. Però te moltes ganes d'aprofundir en el coneixement de la llengua del home blau, i creu que si cada cop l'home blau repeteix l'acció que ell fa, està perdent un temps preciós. Desprès de dues hores, l'home verd ja sap quinze paraules de la llengua del home blau i al cap de tres dies ja en sap més de cent.
L'home verd se sent satisfet, fins i tot ara, desprès de dues setmanes ja s'atreveix a fer alguna frase en la llengua del home blau: Pastanaga, tonto-del-cul!, que vol dir: hola, home verd!. Desprès d'un mes, l'home verd comença a aprofundir en les verbs, aprèn que cantar es tradueix per fesuroll, que riure es tradueix per jijiji (i somriure per camacuets).
Ja fa més d'un any que l'home verd s'entén amb l'home blau en la llengua del home blau. Totes les paraules les ha apresses veient com l'home blau repetia exactament el que ell feia, aquesta repetició és l'única cosa que l'ha molestat del home blau. Tot i això, repassant el bloc on ha anat apuntant pacientment tots els mots (ja siguin verbs, adverbis, adjectius, noms...) s'adona que encara li queden algunes paraules (poques) per aprendre, sobretot les relacionades amb la guerra, ja que al país del home blau no n'hi ha mai de guerres i per tant no són paraules d'ús quotidià (Més o menys el fet és similar al que passa al pol nord i al pol sud: els homes liles tenen moltes paraules per matisar el color de la neu i tot i que l'home verd coneix a la perfecció la llengua del home lila, no atina a traduir tots els matisos que l'home lila utilitza per definir el color de la neu). Decideix que la primera paraula que ha d'aprendre es el verb matar. L'home verd agafa la navalla multiussos, i com un acte reflex, l'home blau agafa la seva i diu hakuna matata. L'home verd diu Nou, nou, kieto pallasu-de-fireta (que significa, no, no, espera home blau, en la llengua del home blau). L'home verd s'aixeca i mentre clava la navalla multiussos al cor del home blau diu: matar!

Comentaris

  • Tota la història[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-09-2004 | Valoració: 8

    Tota la història m'ha agradat molt, tal i com s'anava desenvolupant i tal com està escrita. El cert és que em sembla una bona manera de presentar l'encontre entre cultures (i llengües) totalment diferents. Allò que únicament no m'ha acabat de convèncer és el final, al meu parer, una mica massa previsible. La resta molt bé, com ja he dit.