Confitura

Obrir el temps, com un pot de confitura de préssec,
-sento el soroll de la tapa al trencar el buit-
i sentir l'esclat de ferum de moments perpetus, tanmateix
efímers i eteris, inconsistents i fugissers.

¿Qui no fruiria tenint el pot melós del temps
al seu abast?
Segurament ningú fora capaç de negar aquest poder diví,
ni que fos per jugar una sola vegada a dirigir els destins dels altres.

Escampar el temps com melmelada sobre una llesca
d'infinitud
-puc notar la textura del pa de motlle, i el ganivet silenciós-
i fer-li una bona mossegada. He menjat dos demàs i tres avuis.

Esmorzar temps en plena nit, i sopar a cau del migdia,
no importa, ¿qui em mana ara que he obert el pot de les hores?
¿Qui no ho hagués fet en el meu cas?
M'acabo la llesca d'infinitud: m'he menjat tots els ahirs.