Cercador
Confitura de Pera
Un relat de: Baiba Lieppa- Compartir:
Confitura de Peres al perfum de tequila_recepta de la Mary
Mary : Per relaxar-se a vegades va bé cuinar.
Jo : La por s’ha colat en el meu interior. Ja fa moltes hores que no en sé res i no goso trucar per por que estigui conduint.
Maleït sigui. Per la mandra de no posar un mans lliures, per no voler llegir les feixugues instruccions..pels diners que val.
Només son les cinc i ja es fosc
M : Hi ha un moment deliciós en que es donen les condicions ideals : excés de material, temps lliure, acumulació de pots buits i el desig de fer quelcom especial.
J : Un altre cap de setmana en el nores.
Omplint el temps dels concerts que no he anat, de les exposicions que no he vist, i dels viatges que no he fet, amb una barreja d’ansietat i resignació.
La gosa em segueix per tota la casa.
Ara s’ha estirat al terra de la cuina i em mira atentament.
No sé que n’espera exactament de mi.
M : Aquest cap de setmana aprofitant que tenia les quatre coses : material temps, pots i ganes, he elaborat una confitura donar-li un toc especial.
J : Cal buscar un sentit, omplir el temps. Justificar les hores que passo a casa, en aquest suposat feliç temps de lleure.
Em preguntaran que he fet i sembla que hom espera de mi coses originals. No els puc dir que tinc por, m’interrogarien, m’atabalarien i al final els hauria de dir que ha estat una broma i que no em passa res.
Posaré el temps dins d’un pot i els hi regalaré.
M : Us passo la recepta i espero que us agradi!
J : Engego la ràdio. Poso una emissora de música clàssica que dona en directe els concerts en que jo hauria d’ estar present. Amb ningú per compartir res.
La por em resta els ànims.
Miro l’hora i només han passat quinze minuts.
M : INGREDIENTS :
• 1,200 kg de peres de carn forta ( he fet servir les Conferència)
• 750 gr. de sucre
• Una llimona
• Un branquilló de canyella.
• Un "xupito" de tequila. *
*Aquest és el meu "toque". Em va semblar que amb la llimona, la canyella i el sucre li aniria bé donar-li un sabor més tropical a la pera
J : Les peres són qualsevol cosa menys tropicals .
I jo soc qualsevol cosa menys capaç de sobreposar-me.
Aquesta actitud no em fa cap bé.
M : Es pelen les peres, se'ls hi treu el cor i es torcegen. Les anem posant dins d'un pot amb aigua per tal que no agafin mal color.
J : Mal color és el que li veig a la cara, al meu present i al futur.
M : Un cop acabada aquesta operació les blanquegem : es posa un pot amb aigua al foc i quan arrenqui el bull, es tiren les peres, deixem que bullin un minut, les traiem i les escorrem.
J : Concentrar-se en una tasca. La tercera simfonia de Beethoven m’acompanya. Somio en compartir-la. Una cosa que mai ha passat en tots aquests anys, no passarà ara. I si passés no sé si ho sabria apreciar.
M : Anem preparant els altres ingredients : pesem el sucre, obrim una mica de dalt a baix el branquilló de canyella, escorrem la llimona i tallem a trossets petits la pell.
J : “A trossets petits la pell”. Una pell tant fina que s’esquinça al mínim frec... que sagna incontinent durant hores. Que recobreix els ossos que es transparenten. Que és tant freda que fa mal tocar-la...
M : En una cassola que tingui una base ampla, posem 1/2 l d'aigua, les peres, el branquilló de canyella, el suc de la llimona i la pell trossejada. Remenem i ho portem a ebullició a foc mig, durant 45 min. S'ha d' anar mirant per que si fa escuma s'ha de treure
J : S’ha de treure l’esparadrap amb molt de compte perquè pot arrossegar la pell. Amb aigua tèbia o amb alcohol remullar bé i estirar suaument..si es produeix una altra ferida trigarà més en cicatritzar i augmentarà la sagnia...
M : Mentrestant esterilitzem els pots i les tapadores. Si els posem al rentavaixelles ja va bé. Si no, els podem posar dins d' una olla i portar-los a ebullició durant 15mn.
J : És molt important que la pell quedi ben neta : amb aigua i sabó . Assecar amb una gassa esterilitzada. Posar unes gotes de iode. Tallar la mida exacta de l’apòsit de material al•lèrgenic , evitar que agafi més superfície de la necessària per cobrir la nafra. Prémer amb suavitat.
M : Acabada la cocció de la confitura, hi tirem el tequila, ho remenem i ho deixem reposar una mica. També es pot tirar un minut abans d' acabar la cocció.
J : Quan la pell era encara una capa de defensa i no un parrac. Em pregunto si hi tornaré. Puc tenir aquest record d’ocells i flors blaus i blancs estampats en les cortines, les tovalles, la porcellana...la sumptuositat de l’Hacienda, la cantarella de l’ idioma, la música del mariachi que et fa plorar gràcies al tequila que ja has begut...i que et fa fort i desgraciat a l’hora...
M : Omplim els pots i abans de tancar-los, repassem els brocs amb un drap mullat amb una mica de tequila o alcohol d'ús domèstic.
J : Necessito una copa. Cerco els gots pel tequila, els de les estrelles. Fem-ho bé. Canvio Ludwic per Negrete. Em serveixo una bona ració i me l’ empasso d’un cop
M: Posarem els pots dins d'una olla i els bullirem durant 20mn.
Ara ja se m’està passant la por, ha estat substituïda per la tristesa. Porto dues copes i vaig per la tercera.
“Por tu amor que tanto quiero i tanto extraño..” Estic cantant a tot drap asseguda a la cadira de la cuina. La gossa ha fugit a amagar-se al seu jaç. Canvio Negrete per la “Paloma negra” de Lila Downs : i quan l’acabi de cantar, pararé de beure i de plorar.
Suposo.
• Quan estiguin freds els etiquetem i els podem decorar amb creacions pròpies o comprant-ho fet.
Em sona el mòbil. Puc respondre amb una veu desinhibida. No sembla que hagi passat res d’ extraordinari. Com sempre, he quedat com una paranoica. La meva por fa riure. És una fantasia que alimento, perquè en realitat , no passa res. Tot és al meu cap.
• És un regal "fet a mà" que podem portar quan anem a sopar a casa uns amics, regalar-lo, o simplement compartir-ho amb els de casa.
Cinc pots que resumeixen una tarda de por,Beethoven,tequila, llàgrimes mariachis i confitura. Dos quarts de nou. Em poso l’anorac. Que més dona que el color no combini amb els pantalons ni amb els esclops. Als indigents que dormen al parc no els hi importarà. Ni a la dona dels setters blancs, ni a la parella que passeja els llebrers, ni als nois que fan el “botellón” al banc de sota el fanal ni a les parelles que s’amaguen al racó de la font.
Xiulo i la gossa ve corrents. Li poso el collar i baixem al carrer. No trobo cap dels veïns. Tenen plans els caps de setmana.
Em poso els auriculars i cerco una ràdio que no facin Fútbol. Poso una emissora de consultes del tarot.
No son millors que jo les dones que necessiten ajuda, i sento com si a poc a poc hi anés lliscant
Mary : Per relaxar-se a vegades va bé cuinar.
Jo : La por s’ha colat en el meu interior. Ja fa moltes hores que no en sé res i no goso trucar per por que estigui conduint.
Maleït sigui. Per la mandra de no posar un mans lliures, per no voler llegir les feixugues instruccions..pels diners que val.
Només son les cinc i ja es fosc
M : Hi ha un moment deliciós en que es donen les condicions ideals : excés de material, temps lliure, acumulació de pots buits i el desig de fer quelcom especial.
J : Un altre cap de setmana en el nores.
Omplint el temps dels concerts que no he anat, de les exposicions que no he vist, i dels viatges que no he fet, amb una barreja d’ansietat i resignació.
La gosa em segueix per tota la casa.
Ara s’ha estirat al terra de la cuina i em mira atentament.
No sé que n’espera exactament de mi.
M : Aquest cap de setmana aprofitant que tenia les quatre coses : material temps, pots i ganes, he elaborat una confitura donar-li un toc especial.
J : Cal buscar un sentit, omplir el temps. Justificar les hores que passo a casa, en aquest suposat feliç temps de lleure.
Em preguntaran que he fet i sembla que hom espera de mi coses originals. No els puc dir que tinc por, m’interrogarien, m’atabalarien i al final els hauria de dir que ha estat una broma i que no em passa res.
Posaré el temps dins d’un pot i els hi regalaré.
M : Us passo la recepta i espero que us agradi!
J : Engego la ràdio. Poso una emissora de música clàssica que dona en directe els concerts en que jo hauria d’ estar present. Amb ningú per compartir res.
La por em resta els ànims.
Miro l’hora i només han passat quinze minuts.
M : INGREDIENTS :
• 1,200 kg de peres de carn forta ( he fet servir les Conferència)
• 750 gr. de sucre
• Una llimona
• Un branquilló de canyella.
• Un "xupito" de tequila. *
*Aquest és el meu "toque". Em va semblar que amb la llimona, la canyella i el sucre li aniria bé donar-li un sabor més tropical a la pera
J : Les peres són qualsevol cosa menys tropicals .
I jo soc qualsevol cosa menys capaç de sobreposar-me.
Aquesta actitud no em fa cap bé.
M : Es pelen les peres, se'ls hi treu el cor i es torcegen. Les anem posant dins d'un pot amb aigua per tal que no agafin mal color.
J : Mal color és el que li veig a la cara, al meu present i al futur.
M : Un cop acabada aquesta operació les blanquegem : es posa un pot amb aigua al foc i quan arrenqui el bull, es tiren les peres, deixem que bullin un minut, les traiem i les escorrem.
J : Concentrar-se en una tasca. La tercera simfonia de Beethoven m’acompanya. Somio en compartir-la. Una cosa que mai ha passat en tots aquests anys, no passarà ara. I si passés no sé si ho sabria apreciar.
M : Anem preparant els altres ingredients : pesem el sucre, obrim una mica de dalt a baix el branquilló de canyella, escorrem la llimona i tallem a trossets petits la pell.
J : “A trossets petits la pell”. Una pell tant fina que s’esquinça al mínim frec... que sagna incontinent durant hores. Que recobreix els ossos que es transparenten. Que és tant freda que fa mal tocar-la...
M : En una cassola que tingui una base ampla, posem 1/2 l d'aigua, les peres, el branquilló de canyella, el suc de la llimona i la pell trossejada. Remenem i ho portem a ebullició a foc mig, durant 45 min. S'ha d' anar mirant per que si fa escuma s'ha de treure
J : S’ha de treure l’esparadrap amb molt de compte perquè pot arrossegar la pell. Amb aigua tèbia o amb alcohol remullar bé i estirar suaument..si es produeix una altra ferida trigarà més en cicatritzar i augmentarà la sagnia...
M : Mentrestant esterilitzem els pots i les tapadores. Si els posem al rentavaixelles ja va bé. Si no, els podem posar dins d' una olla i portar-los a ebullició durant 15mn.
J : És molt important que la pell quedi ben neta : amb aigua i sabó . Assecar amb una gassa esterilitzada. Posar unes gotes de iode. Tallar la mida exacta de l’apòsit de material al•lèrgenic , evitar que agafi més superfície de la necessària per cobrir la nafra. Prémer amb suavitat.
M : Acabada la cocció de la confitura, hi tirem el tequila, ho remenem i ho deixem reposar una mica. També es pot tirar un minut abans d' acabar la cocció.
J : Quan la pell era encara una capa de defensa i no un parrac. Em pregunto si hi tornaré. Puc tenir aquest record d’ocells i flors blaus i blancs estampats en les cortines, les tovalles, la porcellana...la sumptuositat de l’Hacienda, la cantarella de l’ idioma, la música del mariachi que et fa plorar gràcies al tequila que ja has begut...i que et fa fort i desgraciat a l’hora...
M : Omplim els pots i abans de tancar-los, repassem els brocs amb un drap mullat amb una mica de tequila o alcohol d'ús domèstic.
J : Necessito una copa. Cerco els gots pel tequila, els de les estrelles. Fem-ho bé. Canvio Ludwic per Negrete. Em serveixo una bona ració i me l’ empasso d’un cop
M: Posarem els pots dins d'una olla i els bullirem durant 20mn.
Ara ja se m’està passant la por, ha estat substituïda per la tristesa. Porto dues copes i vaig per la tercera.
“Por tu amor que tanto quiero i tanto extraño..” Estic cantant a tot drap asseguda a la cadira de la cuina. La gossa ha fugit a amagar-se al seu jaç. Canvio Negrete per la “Paloma negra” de Lila Downs : i quan l’acabi de cantar, pararé de beure i de plorar.
Suposo.
• Quan estiguin freds els etiquetem i els podem decorar amb creacions pròpies o comprant-ho fet.
Em sona el mòbil. Puc respondre amb una veu desinhibida. No sembla que hagi passat res d’ extraordinari. Com sempre, he quedat com una paranoica. La meva por fa riure. És una fantasia que alimento, perquè en realitat , no passa res. Tot és al meu cap.
• És un regal "fet a mà" que podem portar quan anem a sopar a casa uns amics, regalar-lo, o simplement compartir-ho amb els de casa.
Cinc pots que resumeixen una tarda de por,Beethoven,tequila, llàgrimes mariachis i confitura. Dos quarts de nou. Em poso l’anorac. Que més dona que el color no combini amb els pantalons ni amb els esclops. Als indigents que dormen al parc no els hi importarà. Ni a la dona dels setters blancs, ni a la parella que passeja els llebrers, ni als nois que fan el “botellón” al banc de sota el fanal ni a les parelles que s’amaguen al racó de la font.
Xiulo i la gossa ve corrents. Li poso el collar i baixem al carrer. No trobo cap dels veïns. Tenen plans els caps de setmana.
Em poso els auriculars i cerco una ràdio que no facin Fútbol. Poso una emissora de consultes del tarot.
No son millors que jo les dones que necessiten ajuda, i sento com si a poc a poc hi anés lliscant