Confidències

Un relat de: Esther Llombart Ramis
Amb ulls oberts i vidriosos i somriure d’adolescent enamorat, els pares contemplaven a través de la pantalla de cal ginecòleg aquelles dues ninetes que creixien dintre del ventre matern. Les bessones movien les manetes i gesticulaven, talment com si, amb aquells ditets diminuts, s’expliquessin ja alguna confidència.

Quan les bessones van començar a balbucejar els seus sons i riures primerencs, alhora bellugaven les mans. Si una es feia mal i plorava, l’altra se la mirava, agitava les manetes i els plors s’eixugaven consolats.

A mesura que es feien grans i que el seu vocabulari s’anava ampliant, els seus gestos digitals creixien també en complexitat i sofisticació. Cada cop era més palpable que les bessones s’estaven inventant un llenguatge manual que els hi conferia una complicitat única i especial.

Allò que primer feia molta gràcia, veure com unes nenes idèntiques es comunicaven sense fer soroll, únicament amb les seves mans, i que ningú no copsava res del que s’estaven dient, amb el temps esdevingué un problema, sobretot per als pares, que intentaven, sense èxit, desxifrar uns missatges secrets que els mantenien fora d’aquell cercle íntim que totes dues havien anat teixint amb els anys.

Quan totes dues es posaren d’acord i decidiren tenir parella, la seva comunicació excloent els portà més d’una discussió. La gelosia dels xicots no entenia la connivència entre les dues noies. Ells, molestos i dolguts, es crearen una complicitat forçada i poc elaborada, basada en les cerveses i el futbol.

La maduresa les portà a convenir tenir fills. Elles ho pactaren així. El destí disposà que concebessin cadascuna una nena, que naixessin el mateix dia i que es criessin juntes talment com dues germanes. Diuen que les espècies milloren a cada generació. Les dues cosines crearen també un llenguatge de signes igualment exclusiu i indesxifrable, fins i tot per a les seves antecessores que, incrèdules i impotents, veien com la comunicació de les seves filles se’ls hi escapava de les mans.

Comentaris

  • Molt original[Ofensiu]
    Naiade | 22-12-2015 | Valoració: 10

    Un relat ben tramat, cada generació comporta avanços i un xic de incomunicació amb la generació anterior
    M'ha agradat

  • bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-12-2015 | Valoració: 10

    Un
    relat molt ben ordit. Ens llegim

  • Signes[Ofensiu]
    Materile | 14-12-2015 | Valoració: 10

    Et felicito pel relat. M'ha agradat molt . Molt ben tramat.
    És curiós veure com el que sembla un joc acaba sent una manera de comunicar-se i que fins i tot es transmet, en aquest cas, entre cosines.
    Molt original.
    Materile

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: