Cercador


Llista categories

Confidències

Un relat de: rautortor
Què tens als teus dits, rierol,
que tot el ribatge s’agita?
– Guspires de goig, vianant,
miratges que el sol encatifa.

Què escampes pels horts, déu boscà,
que els marges rebenten de vida?
– Esqueixos de cel, viatger,
promeses que l’alba espavila.

Què polsa el teu arc, fresc garbí,
que fins el silenci s’arrissa?
– Murmuri de mar, rodamón,
que, el foc de ponent, enjardina.

Què duus a la sina, company,
tan viu que el teu rostre il•lumina?
– L’estigma d’un bes, bon amic,
que em torba, em fa viure i m’encisa.

Abril 2006

[Del poemari "Floretes de Sant Jordi]

Comentaris

Afegir comentari
  • un poema excel.lent [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 24-05-2014 | Valoració: 9

    Llegint, llegint, m' ha espolsat un poema ple de sentiments. Més bo que la vida mateixa, és excel.lent... té una qualitat suprema. M' ha agradat. Rautortor enhorabona....... mmmmmmm saluts i que tingues més bons que aquest. Rafael Molero

  • Cant de vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-05-2014 | Valoració: 10

    Uapa, quin poemàs Raül, quin cant a la vida! Passo moltes temporades a Ribes de Freser i en un poblet anomenat Serrat hi ha un rierol que baixa del pic del Balandrau que és exactament el que descrius. I cada vespre, o gairebé, anem a passejar amb l'Olga (Pinya de Rosa) per la platja de la Mar Bella, del barri barceloní del Poblenou. allà sempre comentem les bondats del vent de garbí i la força dels colors de la posta de sol sobre el parc que hi ha al costat de la platja. Que potser ets bruixot? M'has descrit dos paratges que tinc guardats a la memoria dels sentits. Felicitats i una forta abraçada!

    Aleix

  • Torna la vida,[Ofensiu]
    allan lee | 19-03-2012

    que no ha marxat mai, que era només adormida. Un poema lleuger, de tendresa, de llum sobre els ametllers florits. Té ritme de cançó - potser tal com pretenies- i imatges de joventut- sigui en el cor- de pell morena. Una abraçada

    a

  • Flaire de Renaixença[Ofensiu]
    Carles Ferran | 14-03-2012

    Poema primaveral, bucòlic, fresc. Flaire de Renaixença, de Jocs Florals. Evoca el somnieig a la gespa, al capvespre encalmat, de quan això era més valorat i possible que no pas ara.
    Preciós.

  • un poema alegre[Ofensiu]
    joandemataro | 14-03-2012 | Valoració: 10

    primaveral i bonic, que respira vitalitat i alegria
    i , com sempre, molt ben treballat i expressat

    abraçades Raül !
    joan

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139896 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >