Confidències post-electorals

Un relat de: Raül Adroher Montserrat
Doncs jo diria que la cosa està ben clara; Si tu votes “si”, jo em veurè obligat a votar “no”, sempre que, evi­dentment, hagi votat “si” en la votació precedent. Però imagina que la meva resposta a la pregunta prèvia hagués estat “no”; en tal cas, s’haurien obert una gran quantitat de possibilitats, que enfosqueixen l’eventual domini dels «no» en les votacions conseqüents, que hauria portat al predomini del «si» nomès acceptable en el cas de con­solidar una majoria que tingués llibertat de vot, que no és el cas. Efectivament, els «no» obtinguts en la votació precedent, deriven de la necessitat de desmuntar la virtual victoria del «si», sempre dissimulada pels resultats de les primeres consultes, força indefinides, però que van mar­car l’espai del teu partit, de límits difosos però en el que la majoria de recobriment accesori acabarà constituïnt una ma­joria de «sis» en la que, eventualment, es sentirà còmode, tot i no tenir possibilitats davant els «nos» que, també amb total seguretat cons­tituiran la contrapartida dels espais de límits difosos de que parlavem fa un moment, i que pot desnaturalitzar els resultats de la votació. Com pots veure, la situació ès prou clara com per que ningù es porti a engany sobre el resultat del seu vot. No crec que pagui la pena trencar-s’hi més la closca. Tu vota el que jo et dirè, i tot anirà bé.
Creu-me!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Raül Adroher Montserrat

1 Relats

0 Comentaris

156 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor