Confidències per a sords

Un relat de: Pau cañigueral Batllosera

- Ja fa dies que arriba tard. Quan entra a casa ni tan sols em mira, només quan arriba l'hora d'allò... Jo, com sempre, li he preparat el sopar i començo a endreçar la cuina. Ell menja, m'explica que ha estat un dia molt dur a la feina i que s'ha hagut de quedar en una reunió "extraordinària". Des del meu racó, callo i continuo feinejant. Llavors recordo la cara de mala pècora que feia la Marta, la secretaria del meu marit, quan es va fer l'últim sopar d'empresa.
- De sobte para de menjar, s'aixeca d'una revolada i escup la truita de patates que li he preparat. Comença a insultar-me i m'empeny. Jo perdo l'equilibri i ell se'm tira al damunt. La pudor de ginebre que surt de la seva boca m'asfixia. Intenta separar-me les cames i com que em resisteixo, vinga!: bufetada va i bufetada ve...
- El que segueix suposo que ja s'ho deu imaginar. I cada vespre és el mateix. Jo ja no puc més... Què creu que hauria de fer doctor Jiménez? Doctor, que m'escolta?
El doctor Jiménez va obrir els ulls, es va netejar les ulleres i mentre feia veure que repassava els seus apunts va dir:
- Senyora Puigdelmatí, si vol que l'ajudi m'hauria d'explicar el problema que li ha comentat abans a la meva secretaria que té amb el seu marit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Pau cañigueral Batllosera

Pau cañigueral Batllosera

10 Relats

12 Comentaris

11850 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Fill de mon pare i ma mare, ja fa setze anys que volto aquests mons de deu. Diriem que tinc moltes inquietuds reprimides per el món i la societat que m'envolta; una d'elles és l'escriptura. I a part d'això, la meva vida és la que podria tenir qualsevol estudiant de 1r de Batxillerat humanístic a l'I.E.S. Llagostera (cal tenir en compte que només en som dos...).