Cercador

Llista categories

Confessions II: Sexe

Un relat de: Bonhomia

El sexe és el meu circ,
que se m'escapa,
i que torna només
en forma d'esperança.

Amb el sexe vull traspassar l'art.
Crear figures mortes d'estil gore.
El sadomassoquisme és per a mi
el que per d'altres és una religió practicada amb extremisme.

Encara que jo no l'exerceixo,
però entre vídeos i revistes,
hi corre la meva imaginació.
M'han indignat

les formes dels cossos humans,
i platònicament arrossego una idea
que la vull no presonera,
però si en l'amor del meu esclat

sense límits.
Baixo i cavo
una fossa infernal
on hi haurà

putes,
noies drogoaddictes,
sanes innocents,
i nimfòmanes

al meu gust.
Suprema és la infernal divinitat
que a la Terra em diu a cau d'orella
el que al llarg de la història ha enverinat.

Mentre rebusco en la tecnologia sexual,
aquesta me la faig molt meva;
per a crear, a forma de robot,
una estàtua prototip del que serà la vida amb sentiments,

doncs a la Terra no n'hi ha.
Guerra sexual
de mar emmetzinat:
vine cap a mi

i no busquis en cap d'altre
l'orgia sobirana i estudiada;
que sóc jo l'únic que t'espera,
perquè els altres han fugit espantats per una mortal drecera.

Comentaris

Afegir comentari

Alliberament[Ofensiu]
Unaquimera | 13-11-2007 | Valoració: 10
El sexe o la parafernàlia assimilada a la idea del sexe s'utilitza sovint com una eina creativa per compensar impossibilitats reals, limitacions personals, situacions desitjades però no assumides. En aquest sentit, la funció que ofereix em sembla alliberadora!
He trobat uns versos especialment contundents:
"...platònicament arrossego una idea
que la vull no presonera,
però si en l'amor del meu esclat
sense límits."

Saps expressar i comunicar! Endavant, doncs, amb les confessions...

T'envio una abraçada sense verí de cap mena,
Unaquimera
Versos i idees destacables[Ofensiu]
angie | 09-11-2007
"Guerra sexual
de mar emmetzinat:
vine cap a mi

i no busquis en cap d'altre
l'orgia sobirana i estudiada;
que sóc jo l'únic que t'espera,
perquè els altres han fugit espantats per una mortal drecera."

Sembla una confessió escrita des de l'anterior (la de l'eternitat). M'ho rellegiré perquè hi he trobat plasticitat pictòrica fins i tot.

Potser hi ha alguna estrofa en vers que és massa prossaica, però vaja, és una opinió.

peetons, maco!

angie
em confesso admirada...[Ofensiu]
Noia de vidre | 03-11-2007 | Valoració: 10
Una reflexió constant porta el poema al final que no esperava, sincerament. Però tanta realitat besada en mots poètics m'agrada i em complau... Fa bonic el que dius o il·lumina amb la claritat crua de dir i sentir.
Felicitats!!

un petonet!
Seria una bona reflexió per fer algun dia quan tingués la consulta de sexologia.

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514780 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >