Cercador


Llista categories

Confessions I: L'eternitat

Un relat de: Bonhomia

Servint de pont,
m'aïllo una mica;
i deixo les passes
trepitjar la meva esquena,

perquè vull un món meu
on no ésser sepultat,
buscar la immortalitat
sense rendició.

I així, sol,
m'entrego a mi mateix;
i em pregunto pel meu sexe,
i per la química inorgànica,

i per com fer d'això
un més enllà
que no perdi cap fruït ni llavor
de la pau

que m'ha sigut otorgada.
Lluitant per sobrepassar
els límits de l'experiència,
he baixat a l'infern

i he pujat al cel.
No sóc místic,
ni agnòstic,
ni ateu,

ni religiós:
sóc jo.
A l'aventura,
amb precaució,

diviso material,
em fico dins l'aire.
Espero ara suant,
ara descansant,

l'hora de guaitar els extrems
per traspassar-los.
Matemàtica pura
viu rere això.

I jo d'aquesta
en faig alquímia,
que sobreviu el pas del temps
que ens vam inventar.

Comentaris

Afegir comentari
  • Tot fent alquímia[Ofensiu]
    Naiade | 04-11-2007 | Valoració: 10

    Abans que res volia agrair-te l'últim comentari que em vas fer, m'ha ajudat a veure-hi altres possibles interpretacions. Veig que has començat un nou estil, poesia molt personal on reflecteixes tot el teu sentir, és com si t'expressessis mentre voleies per l'espai deixant-te endur pel vent al seu aire però sent conscient del que vols "matemàtica pura del que en fas alquímia que sobreviu al pas del temps que ens vam inventar" És interessant aquest pensament.

    Una forta abraçada

  • sentiments[Ofensiu]
    ANEROL | 03-11-2007

    i sensacions molt personals

  • Però,...[Ofensiu]
    T. Cargol | 03-11-2007

    no sóm eterns; una mica més eterns que l'ordinador de casa si que ho sóm, nogensmenys (!?).
    Tanmateix, imaginem-nos haver-nos de menjar infinites paelles, per posar sols un exemple.
    Per això molt opten per descobrir l'eternitat que es troba concentrada en un instant ple.
    És un sentiment d'haver assolit el motiu de viure, d'haver complert amb le sexpectatives que t'havies forjat.

  • Matemàtica pura[Ofensiu]
    franz appa | 02-11-2007

    Un bell.bell poema, ple d'idees i inexorablement, tossudament, autoafirmatiu.
    Té força i, per tant, la força...se's suposa.
    Salutacions,

    franz

  • Realment[Ofensiu]
    GTallaferro | 02-11-2007 | Valoració: 10

    em sembla un tema profund i alhora abismal per la gran incògnita que planteja. Coneixes a C.Gustav Jung? Crec que t'aniria bé llegir-lo perquè crec que hi ha coses en què sou afins. Per cert, no sé si encara la fan, però al cinema de Gracia feien un documental sobre ell. Una entrevista recuperada del 1957...

    Una forta abraçada

  • Ai, xicon! Descobreix-nos...[Ofensiu]
    rnbonet | 02-11-2007

    ... la fórmula! I que aquesta no vaja cap el desencant, sinó cap la realització personal, cap un 'ego' que siga també 'altres', sobretot.
    El poema és bo. Un cert sentit ignòtic, però, l'envolta. Millor, matemàtico-físic: una cosa així com la relativitat de l'Einstein. No sé si m'explique; o que estic en 'ofsai'; o que esta vesprada estic espés... O és que estem prop d'ànimes! I que més? Donar-te les gràcies pel comentari a la meua "eixida de coco" (ERECCIONS) i... SALUT I REBOLICA!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515346 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >