Confessions del Quixot a la Mercè Rodoreda

Confessions del Quixot a la Mercè Rodoreda


I

Quan més temps fa
més et trobem a faltar,
plorar només és estimar-te
per què t'estimo?
em preguntaràs
doncs t'estimo
perquè ens has estimat,
a la teva obra es veu
i es per això
que mai et podrem oblidar.


II

Hola Mercè
ja hi torno a ser,
diuen que en els cementiris
s'hi troba la pau,
es cinisme
perquè no hi ha pau,
les guerres encara manen,
el diable esta lliure
governa als homes
i els destrueix,
cobdícia i egoisme
és el que hi ha,
quan mes tenim per repartir.

Al Companys encara
el tenen repudiat,
ni a la tomba el respecten.
No respecten els vius
com volem que
respectin els morts.

Els morts de tots,
perquè ni en el cel
ni a la terra, tindrien
que tenir diferencies.

No aprenem Mercè,
no et fan cas a tu,
ni a ningú
Ni els milions de morts
de les guerres
els serveixen,
ni l'holocaust, ni Bòsnia,
ni Palestina,
la sang no els molesta.
Viuen de ella.

Polititzen als artistes,
al Van Gogh el rifen
a les fires com a les nines,
Del Quixot,
han fet un institut,
Cervantes es fotia de tots
i ara el tenen com bandera.

A tu et treuen
amb la senyera,
segur que et morts
de riure.

(no m'emprenyis que
ja estic morta- Va dir la
Rodoreda, sense poder
amagar-se el somriure).

Si això es el que fan,
te han penjat d'una
estelada…
De moment no han
cremat cap foto teva…

(la Mercè, s'està morint
del riure).

per cert, m'anomeno
"El Quixot Català
amb la llança
sempre a la mà".

(la Mercè, es mort
de riure en els Set Cels).

Estic fent gestes
internacionals, a Cuba
i a Miami, a Madrid
i a la Xina del Josep Lluís.


III

Això no val,
em passa per ajuntar-me
amb follets femella
com vostè...

No trobo
"la Meva Cristina
i altres contes".
Li recordo,
que es una edició gratuïta
feta per un diari
de cafè amb llet amb coca
de Sant Juan.

"la Meva Cristina",
ara es meva,
jo la he comprada
i vostè la va cobrar,
no tinc la culpa
de que no li paguin
les editorials.

Son pirates
i em penso
que s'ha contagiat.

Es un llibre tan petit
que pot estar amagat
en qualsevol lloc...

Això no val...

IV
Cada dia ets mes bonica
els teus llibres milloren
ens deixen veure
la perfecció de la teva
ànima,
de dona i de persona
de pau, i de joia…

VI

Te he trobat,
saps a on eres?

Entre el Julià de Jordà,
el Carles Soldevila,
i "El Ingenioso Hidalgo
Don Quijote de La Mancha"

això si,
com em pensava,
el llibre era a la raconada,
amagada com una gateta
que vol jugar amb la rateta...

quina festa teníeu muntada,
el Julià semblava marginat
per què serà?


VII

Ara que veig
que estàs alegre,
et deixo
cent roses vermelles,
cent de blanques,
cent de blaves i una estelada,
et deixo cent arcs de Sant Martí
i un de Cupido amb cent fletxes
perquè puguis tenir cent nuvis.

Et deixo cent petons
i cent abraçades
et deixo aigua i vi dolç
també castanyes perquè
ha arribat la tardor.

Et prometo aprendre
més català
i ho aprendré de tu
lleixin tot el que
ens vols ensenyar.

fins aviat, molt petons
del teu platònic amant


Marcel·lí Miret - El teu Quixot Català

marcelinosi@yahoo.es

WEB: http://webs.racocatala.cat/quixotcatala