Confessions a mi mateixa

Un relat de: borrokan

Saps allò que no acabes d'oblidar-te'n mai? Que quan alguna cosa et surt malament semba que recordant allò, imaginant que tot tornarà a ser com avans…, sembla que sigui una ajuda, saps?
No perds l'esperança, doncs ell, te'n dóna, però tampoc les tens totes perquè t'adones de que el pasat és només el passat.
És ben veritat allò de que el primer amor mai s'oblida, perquè, jo, mai me'n he oblidat. Això m'ha fet saber que va ser el meu primer amor, i també l'únic, l'única persona que m'he estimat de veritat. També, la que més feliç m'ha fet…
Va ser la meva primera vegada en moltes coses, i va arribar un punt en que no volia mirar-te, no m'inportava com fossis per fora, els color dels teus ulls, la forma dels teus llabis… res de tot axò tenia cap valor ja: simplement t'estimava per ser tu, per ser com eres!
Ara, que tot em va com em va…, el meu refugi son els records i l'única cosa que puc fer avans d'afontar la realitat és somiar en tu, imaginar-te… i ser feliç en el meu passat.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer