Conductisme i oli d'oliva

Un relat de: Vicent Llémena i Jambet

El conductisme és una ciència exacta i definitiva, ha fet servir al llarg de la Història substàncies naturals amb propietats organolèptiques i antipsicòtiques com l’oli d’oliva com a reforç de la conducta.
Des de l’aparició de l’homocientíficus, el behaviorisme de la intel•ligent Bretanya ha conjuminat les seues teories amb una molt efectiva forma de teràpia, veiem un parell d’exemples:
Dia 10 de desembre de 2008, un home amb seriosos símptomes maníaco-compulsius entra en la consulta del doctor Carles Jonc, psicòleg conductista, l’home es grata constantment el pavelló dret del nas fins fer-se ferides de segon grau. Després del diagnòstic Carles col•loca per a major higiene a la banyera-divan al pacient i li llança, tot estant vestit, un litre d’oli d’oliva pel cap.
Al cap de vint sessions el pacient ha deixat de gratar-se el nas, ha vist que li és més econòmic deixar de gratar-se’l que rentar-se tots els dies els pantalons, la camisa, els calçotets i comprar un parell de sabates en cada sessió, amb la pèrdua de temps i diners que açò li comporta. Tot i que hi ha casos en què es necessita una autoritat que faça de reforç al pacient, la policia en alguna ocasió.
Segon cas, 30 de juny de 2009, un xiquet que entra a la consulta per primera vegada amb problemes d’anorèxia, el doctor Jonc li fa beure amb un embut litre i mig d’oli d’oliva en cada sessió i al cap de mitja hora li posa un injecció d’este oli intramuscularment, després li fa un rentat d’estómac, a la quarta sessió l’infant es convenç de que ha de menjar.
Només són dos exemples de l’efectivitat del behaviorisme i la psicologia científica, espere que amb el meu article la gent deixe de tant de xarrar i reflexionar en llargues sessions psicoanalítiques que no fan sinó“ratllar” al pacient.
La ratllada és l’última aportació del conductisme, és quan el pacient pensa massa i no consumix gens.
Ara, jo, Carles Jonc, estic provant la benzina com a antipsicòtic i cremar un parell d’immobles, únic patrimoni d’un cas d'esquizofrènia tot esperant la reacció positiva del pacient. Els alemanys ja van descobrir que amb el petroli es podia fins i tot fer carn. Pobres xarlatans.

Comentaris

  • Bona conducta de l'oli d'oliva.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-02-2020 | Valoració: 10

    Vaja.... Els pacientes ja estan prou passats per l'oli d'oliva, ja ja ja ja... No me'l puc creure... ja ja...
    Molt bo...

    Perla de vellut

  • Urkc-Eduard | 27-01-2020 | Valoració: 10

    realment som més ke un tros de car.mercès esfereïdores tècniques

  • Una lectura [Ofensiu]

    Vaig llegir a la biografia de Juny de Colin Wilson, que el psicoanalista havia diagnosticat un càncer fals per a esperar la reacció positiva d'un pacient diagnosticat amb esquizofrènia, per això va sorgir el conte que el vaig dirigir cap al conductisme.

  • Jonc o Jung, és el mateix?[Ofensiu]
    aleshores | 25-01-2020

    Remeis del professor Franz de Copenhagen: o un mal major en treu un de menor (O s’acaba el patir per sempre!)
    La pregunta és: podem canviar-nos, o com el gat que cau d’una finestra, som capaços només de posar les potes cara terra però sense variar la trajectòria?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

31 Relats

148 Comentaris

27942 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
El meu bloc és: Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en aquesta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vull aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el València i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé així, he trobat l'amor i amb ell l'eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt semblant a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.