Cercador
condemnat a l'autoalliberament
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Suc de lluna banya el gat
que miola violi
i es refrega contra les cames
misterioses de la nit.
Hi ha una noia que esten els somnis
a la galeria del teu son,
que tu et vesteixes
com la pell del seu cos
sobre el teu cos.
Es condemnat a l'autoalliberament
qui la senti sospirar
-com un violoncel enamorat.
Es condemnat a l'autoalliberament
qui l'hagi vist ballar
-com una sirena en alta mar.
Comentaris
-
uauau!!![Ofensiu]Capdelin | 07-05-2005 | Valoració: 10
saps que em tens ben pres per la teva poesia...? que t'he incorporat als meus preferits? que ets una de les meves preferides poetesses i que m'agrada moltíssim com escrius?
et trobo fascinant, moderníssima, amb estil propi, super-original... cubista, surrealista, antropòloga de mots, humanista que cristallitzes en mil formes i colors iq ue tens una infinitat de metàfores que mai havia sentit que crees literatura i bellesa poètica a dojo...
He llegit aquest matí molts escrits teus tant en prosa com en vers... i per a mi és una autèntica vivència llegir-te perquè m'enriqueix i m'omple totalment...
no t'he demnat permís, ho sento, però t'he dedicat un poema meu que suposo que el penjaran demà o demà passat... és un homenatge a tu i està fet amb versos i metàfores teves... són trosets de la teva ànima que he recollit mentre et llegia... perdona´m la gosadia de fer-ho... però sentia les ganes immenses de rendir-te aquest homenatge, encara que l'escrit sigui quasi del tot teu... jo només l'he retallat i montat... espero que no t'enfadis i que t'agradi...
sóc fan cec teu!!! et seguiré llegint i comentant...
un petonàs i una abraçada, amigaaa!!!!! -
un gat i una noia.[Ofensiu]George Brown | 27-04-2005
Unes imatges un xic desconcertants, però al mateix temps molt expressives... quan un gat solitari busca una mica d'atenció i una carícia, tot refregant-se... Aai!! i aquella noia que omple els nostres somnis amb el seu somriure, qui pugues fer els somnis realitat... com una deessa ens condemna a alliberar-nos amb la seva única visió...
M'ha agradat, els primers versos confonen una mica, tot buscant aquells sentiments que en qualsevol moment poden sortir, per en el segon paràgraf deixar clar el significat de tot plegat, el que, ho reconeguem o no, sempre ens amoïna: trobar la persona dels nostres somnis... que ens condemnarà a estimar-la per sempre!
una abraçada,
Jordi.
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161338 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com