concert per a piano i orquestra

Has anat a la velocitat de la llum. Però com fer que això persisteixi? És real el so d'una orquestra? ...potser s'hauria de descomposar, o simplement unir la música a tots els altres elements, perque l'èxtasi sigui sempre ara.

Hola LLu6na6,
Et felicito per aquest poema i per fer-me sommiar en moments musicals inoblidables.
Saps conjugar els versos amb els somnis i els somnis amb la lluita per la nostra realitat.
Poetes i més poetes en aquesta pàgina que dóna aquest regust a poesia de la millor.
Deixe'm que et feliciti i et deixi amb unes paraules que en MMP fa agafar en préstec d'en Pound : "La poesia s'allunya de la poesia quan s'allunya de la música".

Un brindis pel teu poema i per les nostres poesies i els nostres versos,
Roda03

L'emoció de nervis que es passa abans d'entrar en un Auditori... l'he viscut des de darre l'escenari, des de dins, i com a públic, i no sabria dir en quin estat he passat més nerviosisme. De fet, és un nerviosisime que m'omple, que em fa viure, i és divertit. Forma part de l'espectacle.
la cosa que més m'agrada daquest món és seure en una butaca d'un teatre o auditori i qeu cantin, ballin, toquin o representin. m'encanta. el que siguil, tot m'agrada.
jo recomanaria a tothom actuar en un escenari, fent teatre, música o el qeu sigui, és la millor experiència que un pot tenir per descobri-se a un mateix!

MoLi

- vida i mort estimant-se -

Un darrer vers corprenedor, i alhora ideal per cloure el poema.

He tingut la sensació d'estar escoltant el concert al mateix temps que et llegia. He viscut la sensació d'amplitud d'espais i ofec d'ànima. He vist les ombres que no hi eren aixoplugar-se rere la meva mateixa ombra.

Brutal, llu6na6. Impactant.

Una abraçada,

LLIBRE

Aquest poema crea afició a la música clàsica!

em quedo amb el darrer vers. M'ha costat molt arribar-hi, però m'encanta l'amor a la vida, bo i sabent que és germana de la mort.
els dos poemes anteriors a aquest, em costen, les paraules m'espanten i em perden. hi tornaré i si en trec alguna cosa ja te la escruiuré.

que es barregen al ritme d'una sola orquestra.
Som el dolor i la felicitat, el dia i la nit, la calma i la tempesta i tot plegat una melodia de vida vertiginosa, vital, penetrant i tendra...
La música m'arriba amb tanta força com les sensacions que em trasmet aquest continu moviment de la vida.
En sento la música; ara trista i melangiosa, ara alegre i apassionada i tot plegat fora i dins meu els seus sons em captiven.

Un concert del poema del que tots en formem part!

Molts petons i gràcies pel teu missatge al correu, em va fer molta il·lusió!