Cercador
Conceptes
Un relat de: Rubba BertaneroEl Congrès anual de pobresa i fam es cel.lebrava aquest any entre fortes mesures de seguretat. En els darrers congressos cada cop s´havien produit més aldarulls i alteracions de l´ordre públic. Cada any eren més les persones disconformes amb l´ordre establert i amb les classes dirigents, i la indignació anava creixent.
Després de les presentacions de rigor, diversos ponents van exposar els arguments per a poder esbrinar quin era l´umbral de pobresa, es tractava d´etiquetar qui tenia possibilitats i qui no. No s´adonaven que la pobresa, més enllà dels diners, que tinguis o no, es pot associar a molts d´altres valors; hi ha qui té molts diners i no té amics, qui té amics però no té feina, qui té feina però no té felicitat, qui té estudis però no té educació....llavors definir el qui és pobre és una mica trampós. De totes maneres van establir que la pobresa es determinava per criteris econòmics i van consensuar una xifra màgica mínima, per sota de la qual ets pobre.
En quant a la fam, dins el congrès s´argumentava que en els païssos desenvolupats, ja ningú moria de fam. Se´ls feia difícil establir que es podia anomenar fam en païssos desenvolupats, van deixar la discussió per després del "lunch".....quan els van servir només que un trist cafè sense pastes ni entrepans, van començar a entendre el que podia ser la fam.....fam es quan no pots escollir què menjar, fam és no cobrir necessitats, fam és no saber si al vespre hi haurà menjar o no al plat, fam és començar a deixar de ser una mica persona.....
l´Autor
77 Relats
91 Comentaris
43589 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
Aprenent a escriure.Disfrutant de llegir.
S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).
xavi6227@gmail.com