Concebre i parir.

Un relat de: Lavínia

Sacsejo els mots
i sols n'obtinc bocins
savis i nítids.
Es rebolten sens soroll
i, actius, es redrecen.

Fent frases úniques,
que pinten el meu món
de saba viva
i que moren, com jo,
una mica cada dia.

Els colors clars
i obscurs de la matèria
silents retornen
i sommouen els líquids
vitals de la placenta.

Comentaris

  • Ritme, sonoritat i música[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 31-03-2005 | Valoració: 10

    Naixement i mort; mort i naixement, els mots que van sortint màgics i el sentit fugisser de la seva existència. Són nostres ben igual que el que descriuen quan sorgeixen d'aquest pou màgic del poeta o de la poetessa. Després, quan els tornem llegir ja no son tan nostres han pres vida pròpia. Molt maco com descrius aquests sentiments.
    Una aferrada pel coll des de Biniaraix.
    Josep

  • sonoritat[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 25-01-2005 | Valoració: 10

    Paraules sonores que juguen amb l'espai i el so creant imatges, aquí no es important el que diu si no com ho diu i les imatges que crea.

  • no entenc massa[Ofensiu]
    Ainoa | 24-01-2005

    No entenc massa bé el poema, però de totes formes ja t'he comentat abans que jo no en sé d'escriure. Ara me'l tornare a llegir amb més calma i de seguir aconsgeuiré extreure el que tu volies escriure.

  • Un d'aquell poemes[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 22-01-2005 | Valoració: 10

    que toca llegir vàries vegades per gaudir-lo i per entendre'l del tot. Comparteixo la idea que els poetes/poetesses i els artistes en general donem a llum. És quelcom tan gran que no vull imaginar-me com deu ser parir un fill! Com no ho puc fer seguiré parint poemes... Però t'he de dir que el teu poema està molt ben parit!
    Per si de cas, també seguiré dessagnant-me en el paper, és més massoquista, però també mola. No tant com la concepció, és clar.

  • Títol del comentari[Ofensiu]
    Nicte | 18-01-2005

    A preferits ja!
    (Crec que amb això ja queda dit tot... per cert, m'encanten les paraules que fas servir i la lleugeresa del poema, FELICITATS!!)
    MUAS!
    Cristina

  • Swing i molt swing![Ofensiu]
    OhCapità | 18-01-2005 | Valoració: 10

    Mots, paraules gens buides, una mica d'aquí una mica d'allà tot dins, ànima poètica bellugadissa, Còctel de Sensacions. Rebufa!
    Cada ingredient (els mots, paraules, idees,..) d'aquest còctel són de categoria. Cada vers és una obra d'art!!

  • donar vida a un poema...[Ofensiu]
    ROSASP | 18-01-2005 | Valoració: 10

    Neix d'una part nostra, composat per paraules que cerquem entre els mots interns que ens parlen, jugant amb elles i donant-les-hi molts significats. Uns versos que van lligats al que els ha escrit, perquè en formen part.
    Moren cada dia una mica com nosaltres, i viuen intensament cada cop que es rellegeixen.
    I després la necessitat de tornar a concebre un altre poema, un rera l'altre, petits bocins nostres, repartits en forma de lletres.
    I la placenta amatent a donar de nou vida.
    M'encanta la idea de concebre i parir poemes, està plena de vida, de força i feminitat...

    Aprofito per donar-te les gràcies pels teus comentaris, sempre és un goig llegir-los!

    Un petó molt gran!

  • i amamantar...![Ofensiu]
    Capdelin | 18-01-2005 | Valoració: 10

    com ho fas tu... jugant amb l´abstracció, amb la insinuació, amb el paral-lisme, amb paraules cultes guardades ens els baguls polsegosos de la saviesa acumulada, verges per a prepotents i ordinaris poetes del "munt"... és tan bonic quan el lector es queda amb interrogants a la ment, amb camins diferents i amagats per on a arribar a treure conclusions... és tan bonic dir el que tothom sap d´una forma que mai ningú ha llegit encara...
    has concebut, parit i amamantat un preciós NIN en forma de petit i immens poema!
    felicitats i la meva admiració... encara queden plats esquisits en la culinària poètica de la imaginació i la ment.
    ptons i abraçades... "mamaíta" de la POESIA!!!

  • La poetessa...[Ofensiu]
    Llibre | 18-01-2005

    ens parla, en aquest poema, del seu joc íntim amb les paraules. Les agafa i les sacseja fins que troba la saviesa amagada. Quan les uneix per fer-les viure al costat de la pròpia vida, és quan s'adona que també l'art és finit, que l'avui ja no existeix perquè quan dic "avui", ja és ahir.

    Sí: el temps passa. Però les paraules retornen amb tots els seus matisos, i amb posat murri demanen a la poetessa que les torni a crear, una altra volta.

    Salut!

    LLIBRE

    PD.- Ja t'ho he dit el fòrum, però "de res" per la dedicatòria del meu poema. Només volia fer constar el punt embrionari a partir del qual va veure la llum (concebre i parir???, he, he)

Valoració mitja: 10