comunicaves

Un relat de: nina

Vaig poder veure dues cares descalçes, engarjolades en la nit com si fos un final. I vaig poder entendre que tot s'acabava en un cansament de merda envasat al buit.
I em va semblar que aquell automatisme de les paraules que es deien els dos rostres humitejava tot aquell estrany sentiment d'una fi sense deliri.
Vaig poder veure com ningú, ni jo, tots aliens a la conexió de les seves entranyes, no entendriem mai tot el que per ells allò estava significant.
I vaig estar veient com aquell híbrid havia focalitzat en aquell projecte emocional tota la força necessaria que els feia humans, que els deixava mirar-se al mirall i confiar plenament amb els ulls amb que topaven.
Jo veia com ells sabien i apenadament assentien en veu baixa, que tot allò representava una responsabilitat massa enorme com per acceptar-la tal i com l'estaven vivint. Qualsevol hagués pensat en la bogeria a l'evidenciar l'absurd del seu amor i la seva decisió d'allunyar-se'n, quan tot no era més que imaginari i la felicitat tant irreal que acabava per enfonsar-los en un ho-hem-de-deixar-estar-tot-això.
Sabia que a ella no li importaven els altres. I va aprendre a assumir que l'amor no existeix perquè no dura.
Vaig poder veure que el rostre d'ella encaixava, i entenia fins i tot, que el que per una n'era la vida, per ell fos un joc amb el que havia ensopegat dolçament en el camí. I no li retreia res, al contari.
El seu retret era cap al propi rostre, que amb aquelles linies d'expressió, evidenciava l'haver portat al límit del descontrol aquell sentiment i haver-se deixat escriure tantes vegades que l'estimava... coneixent-se com es coneixia.
Vaig poder saber que mai abans i a dins, a fora, amb tots, amb ningú.. havien callat tant, amagat, evadit, abandonat, escrit... per tal d'abocar-se al sentir plenament tot el que en el passat s'haurien negat i al trobar-se no van poder ni voler deixar passar. Segurament ara tornaran a convertir-se en un ‘no'. Per evitar per sempre més aquest mal.
Vaig saber que el rostre d'ella era el voler i el d'ell el no-poder. I que la mirada que compartien s'abandonava al prou. A un prou anunciat que ella tant havia temut.
Vaig poder veure els ulls apenats i en aquell moment vaig saber que la música se'ls acabava.
Vaig beure'm d'un glop el meu gintònic, i a l'arribar a casa, et vaig trucar per saber si encara m'estimaves.

Comentaris

  • aigua de mar | 13-10-2006 | Valoració: 10

    tu sí que comuniques... Aquesta és la història d'un desamor sentit, profund, trist i dolç alhora... que comunica, que dibuixa, que et fa veure el sentiments dels personatges i, que en ells, pots veure't a tu mateix.
    M'agrada com escrius. Felicitats!

l´Autor

nina

43 Relats

56 Comentaris

48729 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
So here I am once more in the playground of the broken hearts
One more experience, one more entry in a diary, self-penned
Yet another emotional suicide overdosed on sentiment and pride
Too late to say I love you, too late to re-stage the play
Abandoning the relics in my playground of yesterday
I'm losing on the swings, I'm losing on the roundabouts
I'm losing on the swings, I'm losing on the roundabouts
Too much, too soon, too far to go, too late to play, the game is over
T the game is over

So here I am once more in the playground of the broken heart
I'm losing on the swings, losing on the roundabouts, the game is over, over
Yet another emotional suicide overdosed on sentiment and pride
I'm losing on the swings, losing on the roundabouts, the game is over
Too late to say I love you, too late to re-stage the play
The game is over

I act the role in classic style of a martyr carved with twisted smile
To bleed the lyric for this song to write the rites to right my wrongs
An epitaph to a broken dream to exercise this silent scream
A scream that's borne from sorrow

I never did write that love song, the words just never seemed to flow
Now sad in reflection did I gaze through perfection
And examine the shadows on the other side of the morning
And examine the shadows on the other side of mourning
Promised wedding now a wake

The fool escaped from paradise will look over his shoulder and cry
Sit and chew on daffodils and struggle to answer why?
As you grow up and leave the playground
Where you kissed your prince and found your frog
Remember the jester that showed you tears, the script for tears

So I'll hold our peace forever when you wear your bridal gown
In the silence of my shame the mute that sang the sirens' song
Has gone solo in the game, I've gone solo in the game
But the game is over
Can you still say you love me...
/(script for a jester's tear- Marillion)

en Lèvingir, Jb i Aurincon_Kuu em van encadenar, pero jo no soc capaç de seguir la cadena!! Please que alg'u em passi les intruccions per una nina torpe!!!

mail:ninaensucrada@hotmail.com
a veure per quan recuperem les ganes de penjar nous relats....